diumenge, 2 de març de 2014

Carnaval, carnestoltes, carnestolendas, carraixali, carnevale, Fastnacht...


 

'Carrasegare' 2011 a Otzana (Sardenya). 'Sos boes' ('els bous') amb les característiques 'caratzas' ('carasses') de fusta. Fotografia de l'amic alguerès Miquel Canu.


Dijous passat va ser Dijous Gras (o llarder) i al meu poble (Vilanova i la Geltrú) això vol dir que començava aquell període de l’any que en català solem anomenar carnestoltes o carnaval.

El mot carnaval (amb les seves lleugeres variants en altres idiomes: carnival (anglès), Karneval (alemany)…) ens ha vingut de l’italià carnevale, i és, d’entre tots els sinònims que hi ha per designar aquest període en què “tot s’hi val”, el que sens dubte ha fet més fortuna.

En català, però, hi ha la paraula patrimonial carnestoltes per referir-nos-hi, al costat de carraixali [karraʃári], que ens arriba del sard logudorès carrasciale a través de l’alguerès. I en castellà també hi ha, encara que amb regust de mot antic, carnestolendas o carnal (¿qui dels de la meva edat no recorda del seus anys de batxiller la cèlebre batalla entre Don Carnal i Doña Cuaresma del Libro del buen amor de l’Arcipreste de Hita?).

Finalment, en alemany la paraula genuïna que correspon al nostre carnestoltes és Fastnacht (literalment, ‘la nit del dejuni’, o sigui, ‘la vigília del temps de dejuni’ (fasten: ‘dejunar’; Nacht: ‘nit’)).

El cas és que totes aquestes paraules de llengües diferents tenen una cosa en comú: totes designen el carnaval a partir, però, diguem-ho així, del seu contrari, la Quaresma (DCVB: ‘Període de temps, de prop de set setmanes, comprès entre el Carnaval i Pasqua de Resurrecció, durant el qual l’Església té ordenats dijunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. Del llatí quadragesima: quarantena.’). És a dir, que el carnaval és un període que lingüísticament es bateja en contraposició a la Quaresma.

Per començar, carnestoltes ve del llatí CARNES TOLTAS, literalment ‘carns llevades’ (TOLTAS és la forma d’acusatiu plural femení del participi de passat del verb llatí TOLLĔRE, que en català va donar toldre o tolre (= ‘llevar, treure, suprimir’, cast. ‘quitar’), un verb molt usat en català medieval però avui caigut en desús (cf. italià togliere).

Pel seu cantó, el castellà carnestolendas es deriva del llatí CARNES TOLLENDAS (amb el gerundiu de TOLLĔRE), literalment ‘carns que han de ser llevades’, ‘carnes que deben ser quitadas’.

D’altra banda, segons el Dizionario Etimologico della Lingua Italiana Ottorino Pianigiani, l’italià carnevale ve del llatí CARNE-LEVAMEN (on LEVAMEN significaria ‘supressió’ (cf. cat. llevar: ‘suprimir’)), probablement mitjançant un procés en què hi hauria hagut metàtesi (canvi de lloc de sons dins el mateix mot) i etimologia popular a través del llatí VALE: ‘adéu’ (per tant, CARNEVALE: ‘adéu, carn!’). 

Finalment, com hem dit, l’alguerès carraixali procedeix del sard logudorès carrasciale, que al seu torn ve de l’italià antic carnasciale (del llatí CARNEM-LAXARE, on l’infinitiu llatí dóna l’italià lasciare (‘deixar, abandonar’) o el català deixar). D’altra banda, en altres varietats de la llengua sarda hi ha les variants carrasegare, carresegare i carrasecare, en què s’aprecia clarament com el mot sempre està compost pel nom carn i un verb que significa ‘llevar, suprimir, abandonar, tallar, eliminar...’ (en aquest cas el llatí SECARE: ‘tallar’).


Arribats a aquest punt, el que d’entrada sobta és que en aquestes llengües romàniques per anomenar el carnaval s’empri un mot que és definit precisament amb allò que és propi de la Quaresma (l’enemic del carnaval (cf. la batalla entre Don Carnal i Doña Cuaresma)), és a dir, com aquell període en què s’ha de fer dejuni i abstinència de carn.

De fet, en llatí medieval (Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis, vol. II) CARNEM-LAXARE ve definit com “tempus, quo carnium esus laxatur”, és a dir, “temps en què s’abandona la ingestió de carn”. Per tant, aquí CARNEM-LAXARE significa ‘Quaresma’ i no pas ‘Carnaval’.

En canvi, el mateix diccionari de llatí medieval documenta CARNELEVALE a Milà aplicat ja al diumenge anterior al Dimecres de Cendra (“dicitur Dominica Quinquagesimae, quae quia Dominicam Quadragesimae praecedit, Dominica in caput Quadragesimae appellatur”) o també CARNELEVAMEN: “Bacchanalium dies, Italis Carnevale, Carnovale, Carnaval.”


Foto 2: 'Carrasegare' 2011 a Otzana (Sardenya). Fotografia de l'amic alguerès Miquel Canu.

I és que, finalment, però, tot plegat s’il·lumina si tenim en compte que totes aquestes paraules són el resultat, probablement, d’una el·lipsi del tipus següent: “[ante diem tertium] carnes toltas / carnes tollendas / carne levamen / carne laxare / carne secare”, és a dir, “tres dies abans de suprimir les carns”, o sigui, “tres dies abans de la Quaresma (que és quan s’ha de suprimir la carn)”, atès que, segons el DCVB, estrictament el carnestoltes són ‘els tres dies que precedeixen immediatament al Dimecres de Cendra, en què comença la Quaresma.” (Es documenta també l’expressió “[dominica ante] carnes tollendas”, aplicada només al diumenge anterior a Quaresma.)

D’altra banda, a Mallorca i Menorca (DCVB) el carnestoltes és anomenat es darrers dies, amb el significat clar de ‘darrers dies abans de la Quaresma’.

Per acabar-ho d’adobar, tot lliga si tornem al significat del mot en alemany: Fastnacht, és a dir, en l’origen, ‘la vigília (dijuni també en català) del temps de dejuni’, és a dir, de la Quaresma, atès que els dies previs (o fins i tot només el dia previ) a l’obligació del dejuni quaresmal la gent els aprofitava per deixar-se anar (“tot s’hi val!”) davant la perspectiva d’estar a punt d’entrar a la dura Quaresma.