divendres, 14 de juny de 2013

Pino/Joe Sanna, l’àrbitre del partit del Barça a l’Alguer el 1978


Amb l'amic Pino Sanna, a Olmedo (gener del 2012).
El gener del 2012, en un viatge que vaig fer a l’Alguer per entrevistar gent per al meu treball sobre el cantautor Pino Piras, vaig tenir el plaer de conèixer Giuseppe (o Pino, o Joe) Sanna, germà del bon amic Giancarlo Sanna, cantant i músic alguerès. Resulta que Pino, germà gran de Giancarlo, ja fa molts anys que viu als Estats Units, a Nova York (d’aquí la variant Joe del seu nom de pila), però aquells dies de gener de l’any passat els passava de vacances a la seva ciutat natal.

Pino, nat el 20 d’agost del 1938 a l’Alguer, va emigrar a Roma a treballar quan només tenia 18 anys, i, poc temps després, als Estats Units, on es va acabar establint. A part de la seva simpatia i la seva cordialitat, de Pino em va sorprendre el fet que parlés un alguerès impecable (llengua en què, lògicament, ens comunicàvem), un alguerès potser encara més conservador que el dels seus coetanis pel fet d’haver-lo estutjat (com diuen a l’Alguer) quasi intacte exactament com era fa més de 50 anys, que és el temps que fa que no viu a la ciutat que el va veure néixer.

El cas és que un dia, compartint un agradable àpat a Olmedo ([luméru], en pronúncia algueresa), un municipi proper a l’Alguer, amb Giancarlo Sanna, sa muller Rina i son germà Pino, no recordo exactament com, va sortir el tema del partit del Barça contra el Bastia cors jugat a l’Alguer el 13 d’agost del 1978. Jo feia relativament poc que havia descobert aquesta notícia i n’havia publicat un apunt en aquest mateix blog. Doncs bé, quina va ser la meva sorpresa quan Pino Sanna em va dir que ell havia estat l’àrbitre d’aquell curiós partit jugat fa més de 34 anys a l’estadi Mariotti de l’Alguer! No m’ho podia creure!, però aleshores vaig fer memòria i, efectivament, vaig recordar que a les cròniques coetànies havia llegit que l’àrbitre duia un cognom tan inconfusiblement alguerès (i sard!) com Sanna.

En efecte, concretament La Vanguardia (15.08.78) comentava així el paper de l’àribtre: “Dirigió el partido Josep Sanna, nacido en Alguer pero residente en Estados Unidos. Anduvo despistadillo [“un poc distraït”, per als amics algueresos], pero los errores de mayor bulto corrieron a cargo de sus jueces de línea.” Fixem-nos, a més, que el diari barceloní li catalanitza el nom, potser reflectint la condició de catalanoparlant de Pino Sanna.

Aleshores, comentant el que jo havia llegit sobre aquest esperpèntic partit, Pino em va confirmar, efectivament, que el Barça, per qüestions econòmiques, havia estat a punt de no jugar. De manera que no m’estranyen gens ni mica les paraules que la periodista Maria Favà, enviada especial, va dedicar al club blaugrana en la seva crònica a l’Avui del 15 d’agost del 1978 (dec aquesta informació al bon amic alguerès Gianfranco Piras): “El Barça decebé a l’Alguer. Com a equip (0-0, amb el Bastia), com a ambaixador i com a club (Josep Lluís Núñez es mostrà molt pesseter, i precisament el retrobament es mereixia ser més cordial).” Tot i que tampoc el síndic alguerès se salvava de la crítica de Favà: “El batlle Andrea Frulio tampoc no fou un model d’empresari.”

Sigui com sigui, Pino/Joe/Josep Sanna era ja llavors àrbitre federat, i encara avui dedica el seu temps, a Nova York, a aquesta afició seva que és el futbol, la qual li ha permès estar en contacte amb molts joves d’origen llatinoamericà, gràcies a la qual cosa parla també un castellà correctíssim.

Per cert, parlant de Pino Piras, el qual Pino Sanna no va arribar a conèixer, el meu nou amic em va dir que, pel que havia sentit dir d’ell, pensava que Pino Piras era el Trilussa alguerès, un poeta italià dialectal que practicava la sàtira politicosocial que tant li agradava a Piras.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada