dimarts, 4 de setembre de 2012

Adiós, Toni, minyó de la Muralla!

Toni De Thori i jo al camp de Maria Pia de l'Alguer, el juliol del 2009.
Amic Toni,

A juny só estat a l’Alguer i l’amic nostro comú Giancarlo Spirito m’ha dat la fea notícia que te n’eres anat, que mos havies deixat; així, sense avisar, sense t’haver pogut saludar una última volta.

Saps?, quan Giancarlo m’ha dat la notícia no me la podiva creure, és estat un cop dur, i al·lora he pensat a l’última volta que mos havíem vist, també a l’última volta que havíem parlat per telèfon. Era estat a gener passat: jo era anat a l’Alguer ma no mos havíem pogut veure, havíem sol parlat un poc per telèfon; jo t’havia demanat com estàveu tots, la família, i t’havia dit que teniva gana de te veure torna, de tornar a passejar insieme pels carrers de l’Alguer Vella mentres tu me racontaves estòries i anèdotos de la tua minyonia; de vos tornar a visitar, a tu i a Pina, ta muller, al tou país sardu.

Mos havem coneixut el 2009 tramite aquell grup de Facebook que s’aquidra “Catalanoparlants de l’Alguer” i que ara, després d’un llong període de temps, s’és tornat a activar. Mos havem escrit paritxos missatges on tu me parlaves del tou amor per l’alguerès, per aqueix català tan particular que se parla a la tua amadíssima Alguer, una llengua que tu, de sol i de manera totalment autodidàctica, havies emparat a escriure correctament, i te tenc de diure (te l’havia ja dit) que l’has emparat assai bé, demostrant així que eres una persona intil·ligenta i brava.
En aquellos missatges me parlaves també de la il·lusió que tenives al·lora de conèixer “germans” catalans (a mi m’avisaves sempre  “germà català”) i de t’escriure amb ellos –ara que Internet posava les coses més fàcils—, “germans” que després tu coneixeves a l’Alguer quan ellos hi anaven de vacances i que sempre has tractat amb afecte i generositat. Jo, dementres, viviva al·lora un mamentu assai important en la vida mia, i pertocant l’Alguer i l’alguerès jo era a prop de viure lo meu “retrobament” particular, ple d'il·lusió. Per això, en les nostres lletres digitals jo te demanava lo significat d’aquesta i d’aquella altra paraula, lo senso d’aqueix ditxo en alguerès...

Finalment, a juliol d’aquell any mos havem coneixut personalment a l’Alguer. Feva més de tres anys que no visitava la tua amada çuitat i aqueixa vegada hi só anat amb Elena, la mia jove, que era a Sardenya per la primera volta. Com te dieva primer, no havia mai tengut tanta gana d’ésser a l’Alguer i quan hi só arribat lo cor me s’ha obert i m'he verament emocionat.

Elena i jo t’havem sempre aquidrat Toni, percosa t’havem coneixut com a Toni De Thori a Facebook, també si lo tou nom oficial, diem així, era Antonio Dettori; però a tu t’agradava amprar aqueixa altra variant del tou conyom. Crec que era perquè coneixeves l’iglésia de Sant Jordi De Thori de Padria. De fet, Il dizionario dei cognomi sardi, de Lorenzo Manconi, diu això del tou conyom, en les sues diverses variants: “Cognome fra i piú antichi e i piú illustri dell’Isola.”
Amb Elena, Toni i Luca, lo compare meu, a Maria Pia, a l'Alguer. Juliol del 2009.

Amb tu havem passejat pels carrers, carrerons (/karraróls/ en bon alguerès!) i places de l’Alguer Vella, on mos has racontat tantes estòries de la tua minyonia. Sés nat orfen de pare, que és mort un mes primer de nàixer tu; al·lora la mama se n’és anada a viure a Sàsser i tu sés arrestat amb ta iaia, txa Rosaria, a l'Alguer, a la casa del carreró dels Hebreus, a la Muralla. Sempre t’agradava arrecordar que pròpiu era estada ta iaia, txa Rosaria, la que t’havia dat per sempre la llengua catalana, aqueix alguerès que en la tua minyonia parlaven quasi tots los minyons de la Muralla, i eres convint que si fossis anat a viure a Sàsser no fóres emparat mai l’alguerès.

De txa Rosaria, que teniva la botiga al debaix que dóna al carrer de les Monges, ne parlaves sempre amb afecte, també si a voltes mos racontaves los anjus que sovent te donava (eren altros temps!). M’arrecord com que fossi ara quan mos has fet veure la finestra per la qual t’escapaves d’en casa i te n’anaves a banyo amb els companyons, cosa que tenives prohibida de ta iaia. Al·lora, a la tarda, quan tornaves en casa ta iaia te pregontava: “Sés anat a banyo?” i tu responeves: “No!”, ma txa Rosaria te txutxava el braç i sicom lo trobava salit lego lego t’escudiva! De fet, has escrit: “Txa Rosaria, timida i amada”.
Les estòries tues, los anèdotos tous, jo els escoltava amb gran plaier, perquè m’agradava entrende lo tou alguerès, que era encara la llengua habitual dels minyons de la Muralla de la tua generació, i emparava paraules noves i modos de diure que no coneixeva, i donava atenció en la pronunciació, i m’imaginava que era un minyó de l’Alguer Vella de 60 anys fa o més que escoltava una rondalla d’una persona anciana, segut en rodo i fent oli, al carrer, a la vora d’un brager.

A la plaça Cívica mos has racontat un anèdoto que havies vivit en allí, quan sent minyó has vist a una turista americana que se menjava un gran gelat. Tu la miraves a ella i miraves també lo gelat, amb desig, i ella quan t’ha vist mirar així te n’ha dat un bocí.
Després, anant per la Passejada mos has dit que havies treballat posant les rajoles, i quan sem arribats a la plaça Sulis has arrecordat una altra estòria, aqueixa relacionada amb l’Alguer Vella de la tua minyonia, quan cada grup de minyons teniva lo sou terratori i no hi deixaven passar los minyons “enemics” (encara m’arrecord quan has escrit a Tonino Budruni, autor d’I ragazzi della muraglia, per li dir-li que no eres d'acòrdiu amb coses que escriviva en el sou llibre, i ell t’ha contestat que parlava d’una època diversa de la tua). Així tu mos has racontat que, per no passar per un carrer que era terratori d'uns altros minyons, de la Torre de Sulis sés anat per sota, pels escolls, i quan sés arribat a prop de la Torre de Sant Elm has vist que hi era marea alta i no hi podives passar més. Finalment, mirant la madona de la torre has dit: “Madonina mia, ajuda-me!”, i sés muntat per la muralla i has dat una bona sorpresa als minyons que hi eren jugant!


Mos racontaves també les proves de coratge que féveu los minyons a la Muralla, estant fermos i tirant-vos ginquetes, i com una volta, per accident, has tallat lo cap a un minyó i l’han portat a l’espital, tan a prop d'en casa tua. Ta iaia al·lora ha fet una torta i t’ha dit de l’hi portar al minyó ferit i de li demanar perdó, ma tu tenives por que son germà gran t’escudissi, no hi sés anat i has acabat menjant-te-la (i després és arribat l’anju de la iaia)!

Però amb tu també havem descobert rocons de l’Alguer Vella que forsis no fórem coneixut mai, com quan mos has portat al carrer de la Roda i mos has explicat que en allà hi deixaven los minyonets que les mares no voliven o no podiven trende i una senyora los acolliva i, després, los aixecava.
També és estada inolvidable aquella nitada a Maria Pia, amb els amics de l’Amatori l’Alguer, amb el nostro companyó Luca Nurra (que després diventariva el meu compare de foc), amb el tou amic Tore Picone. Havem menjat, begut i ris; havem cantat cançons alguereses i havem parlat tant. “Qui bella gent i qui bella jornada!”, has escrit després a Facebook.

Un dia sés vengut a mos prende a l’Alguer per anar en macchina (la cotxe, dieves tu, esballant divertidament l’article de la paraula) a Alà dei Sardi, lo país on vivives amb ta muller Pina, a qui havem coneixut aquell dia. Mos has fet veure tota la casa i los tous animals: la cutxa Gosseta, lo gall Jordi i les gallines Barceloneta, Tarragonella i Badalonella (Pasquale, un altro gran amic alguerès, m’ha dit un dia que una persona que posa aqueixos noms als sous animals per força té d’ésser simpàtica!)... I després havem menjat a la vostra mesa aquella magnífica zuppa! I després, quan a la tua posento he vist lo mapa de l’Alguer Vella i t’he dit que era massa bell, has desclavat les taxtetes i me l’has volgut regalar. Quanta generositat!, perquè tu, amic Toni, eres una persona d’una generositat i d’una bontat enormes, que no te cabiven adrins del cor.
Amb Toni i Pina, sa muller (a la dreta), a la casa d'Alà dei Sardi.

Aquell dia que sem anats al tou país també mos has fet conèixer l’iglésia de Saccargia, preciosa, Ocier i lo nurag de Buddusò, i també mos volives portar a Pradia, a l’iglesieta de Sant Jordi De Thori, ma a la fi no havem tengut temps.

Les últimes voltes que mos havem vist a l’Alguer (si no esball, eren a l’hinvern) m’has parlat amb passió del tou nét, del fill petit de ta filla. Com el volives bé, i com t’amava ell a tu també. Me racontaves que li ensenyaves paraules i cançons en alguerès i que quan li feves veure el portaclaus de la tua çuitat te dieva, content: “l’Alguer!” Un dia, en un bar de l’Alguer Vella, m’has demanat de registrar un vídeo brindant totus dos amb una birra i dient: “Salut i força al canut!”, pel mostrar-lo al tou nét. També m’has comentat que t’agradariva que ell un dia veiessi Claudio Sanna cantant “Sant Antoni, balla, balla!”. Això, amic Toni, he pensat un dia de li demanar a Claudio, però ja no he tengut temps.

Toni, són tan bons los records que tenc dels mamentus que sem estats insieme, les txatxarades que havem tengut mentres passejàvem pels carrers de l’Alguer nostra, les rondalles que m’has racontat i que m’han fet viatjar a aquella altra Alguer –que no hi és més—  on l’alguerès era encara la llengua majoritària... I també tenc les fotografies tues, les lletres tues... però quan tornaré a l’Alguer me mancaràs, això el sep, i pensaré a tu i a tot lo que l’amicícia tua --curta ma intensa-- m’ha donat. I t'arrecordaré amb simpatia i afecte.
Ara, amic Toni, te tenc de saludar, però primer deixa-me que te digui que, en el tou cas, só convint que l’admirat Pino Piras no teniva raó, i que a tu sant Pere t’havrà obert la porta i t'havrà deixat entrar. Això sí, quan anigueràs a banyo arrecorda-te després de te rentar bé: txa Rosaria segurament te txutxarà el braç.

Adiós, amic Toni, minyó de la Muralla.

Xavier
PS: A la fi de juliol del 2009 Toni m’ha enviat aqueixa poesia que ell mateix havia escrit. En una de les versions està datada l’estiu del 2007. Després de demanar permís a la família, he decidit publicar-la aquí. I he decidit publicar-la tal com ell me l'ha enviada, com a últim homatge a ell.

Tu petit flor de la muralla
(l’Alguer estiu 2007)

Sò tornat a l'Alguer,
pensant a tu cada momento
i arribat a Vilanova... aviat t’he vist
des de aquelles montanyes,
me sò fermat un momento
.....i ja l’emociò m'agafava
admirant a tu, plè de felicitat
...tu ciutat de or, brillavas sota’l sol
besada de la marina, cariciada del vent
.....i ja enteneva mes a prop lo cor meu
batre dins aquelles muralles.

Vet aqui, lo petit carrer de les Monges!
sempre’l mateix, sempre igual
me fas esclatar los records dins de mi
i entenc encara aquelles veus, aquellos sons
aixi estimats i vius, en la meva ment
< Hei...aiò, aiò a la jocula> i ,
i les mongetes, i l’esmolador-
i lo papagai de la fortuna
i les campanes repiquent de Santa Maria

i reveig encara vosaltros
per los carrers ginquetats
companyons de un temps mai passat
tots a ma’l txistu a la pell patxigat
i los tiquirrios i l’alegria
......en los jocs del dia
i los tiquirrios i los plors
....en los anjos de la nit
companyons d’un temps mai passat
nosaltros aleshores no compreneven
que estaven seguint una escola
damunt de la nostra pell
"l’escola de vida de la muralla"

i despres...........
veig lo babarotu i lo probonaru,
la tremolosa i txiu Felice la guardia,
i lo carro a ma los bous
i al costat de aquell fogaras
txatxarant a ma les veines del barri
veig a tu, temida i amada
sempre la mateixa, sempre igual
mestra i mare de vida
.......txia Rosaria mia bella

...i tu? tu, petit flor de la muralla?
tambè tu, sempre ‘l mateix sempre igual
te reveig com aleshores, mataresu de barri
sempre a m’aquelles ginquetes en butxaca
a fer guerres i proves de coratge
saltar de la finestra, i en un cop d'ulls
tirar ginquetes a les barques del port
desafiant txeins, guardies i...txià Rosaria
.....tu, petit flor de la muralla
desarrelat de una forza desconeixiuda
pres del tou carrer i de la placeta
de la teva identitat i del teu amor
de la teva gent i del teu cor
i portat lluny lluny, del vent

.......i tu, Madonina mia ?
tu que en silenci escoltes lo vent
i vigilas damunt la marina en borrasca
tu, testimoni de tantes batalles,
de tants amors nous
....tambè’l meu, tambè’l meu....
escoltaves, ascoltas les promeses,
la felicitat, la sinceritat i les mentires
de tants minyons i minyones
......quedant silenciosa.

...i tu muralla de l’hospital ,tu solaio?
tu solaio? que me vols fer recordar?
la nostra primera bressola marina?
o l’innocencia, los esculls......lo vent?
somric en veint-me, minyonet a ma la gran bossa
pregant la Madonina, escalar aquella muralla
a ma la amenaçadora marea alta, abaix
i los minyons meravellats adamunt
que diun < i aqueix d’on es ixit?>

al costat de la torre Sant Jaume despres,
veig altres cares (o fatxas?), muralla del Carmen!
tots presents, no falta ningù,
i cantan en rodo < al flor dels anys >
i ,
germans meus, lliures de una vida
vulgaria cantar per sempre a ma vosaltros

.....ma ja enteneva, mes a lluny lo cor meu
batre dins aquelles muralles.
Toni De Thori

Foto 3: Toni, de minyonet, a la sua amada Muralla de l'Alguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada