divendres, 19 de novembre de 2010

'Un home del país'. Lletres de les cançons (Pino Piras)
















En aquest apunt us ofereixo la lletra d'11 de les 12 cançons del CD-DVD Un home del país. Cançons i records de Pino Piras, dels cantants algueresos Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna (encara no he enllestit la cançó "Mirau que sem anant i mirant"). He tractat de fer-hi alguns aclariments lingüístics que us ajudin a entendre el text en alguerès. També us pot resultar útil consultar aquest altre apunt, sobre fonètica i pronunciació de l'alguerès.

Per a les lletres, m'he basat en el llibre Il canzoniere di Pino Piras. Con testi inediti, de Raffaele Sari Bozzolo (l'Alguer, Nemapress, 2007) i en el llibret que acompanya el CD-DVD suara esmentat.

1. ‘La ginqueta’ [el còdol] (l’Alguer, 1979)

Quanta glòria és passada
a damunt de la pedra rodona,
la ginqueta de estòria [història] raona [enraona],
la ginqueta n’és fins allisada.
I quantes versos me dóna
quan vaig a collir poesia,
l’antiga ginqueta retorna
cantar-me veus de genia [nissaga, raça]:
comtes, barons i barrotxs [carros] i cavalls,
passos de peu descalç.

L’Alguer de sempre se vanta
de ésser país català,
la ginqueta me vol recordar,
a mi ella me canta:
verso el tres-cents i cinquanta [1350]
la rocaforta [fortalesa] algueresa
té força naval genovesa
a mig de una mar que t’encanta.

L’humil ginqueta assentada,
carinyada [acariciada] de brincs [salts] de pardals,
de altres ginquetes pressada
me parla de antics germans;
ma ninguna rima escandida
que fa així cartolina il•lustrada [postal]:
és muda la d’ella [la seua] parlada
quan canta estòries [històries] de vida.

Fem part de la corona
quan Pere lo Cerimoniós
s’aixeca un dia boriós
a dar l’orde que no perdona:
envia Cabrera, almirall
de vaixells aragonesos
contra sardos i genovesos;
Cabrera vinci [venç], és normal:
set-cents combatents genovesos
contra, sol, vint-i-mil de Aragona.

Lo Dòria resisti sis mesos;
Pere no fa més cirimònia:
diu al Dòria de fer bon minyó,
que l’Alguer té de estar catalana.
Se firma la sotomissió,
de lluitar ningú té més gana.

La ginqueta dolça me diu
que en allí, al vell carreró,
on té la col•locació,
hi estava lo pòpul [poble] més viu:
reis que avui són en glòria
passaven en gran comunió
senyant formes de estòria;
bisbes en porcessó,
rodes que tragen [arrosseguen]canons,
cutxos [gossos], gates, ratons.

Diventem [esdevenim] país català,
tanto Roma és alluny,
Barcelona la mare siguerà [serà]
que l’Alguer ne guadanya [guanya] un bon punt.
La ginqueta diu lo que sap,
dolça veu de natura,
estòries de cap en cap,
rondalla eterna que dura.

L’Alguer s’anava formant
de gent de antiga raça,
català s’enteneva [sentia] parlant,
al sardo hi tanquen la plaça.
Lo país és de la corona,
lo rei hi diu: “Fidelíssima!”
Sem gemel•los [bessons] de Tarragona!
Tota estòria bel•líssima.

La ginqueta a tants, se sap,
no dóna gran sensació.
Si invetxe [en canvi] t’escudi [et pica] al cap
Al•lora sí que l’entens [sents] l’emoció.
Algueresos, força i coratge!
Catalunya és plena de glòria,
mos ha dat un dolç llinguatge,
lo guadany [guany], però, és de la història.

Quanta glòria és estada
sobre la pedra rodona,
la ginqueta n’és fins allisada,
la ginqueta de estòria raona,
mos parla de estòria passada,
la ginqueta n’és fins allisada!,
la ginqueta n’és fins allisada!

2. La vida nostra (l’Alguer, 1976)

La vida nostra és un sòmiu [somni] vivit [viscut],
hi és qui el vol cru i qui el vol cuit.
Lo que se veu no és realtat,
diventem [esdevenim] pols, és veritat.
Lo que se veu no és realtat,
diventem pols, és veritat.
Diventa pols la fulla calguda [caiguda],
tengui fortuna o malaüra;
enrecordem-mo’n, al cel hi és escrit:
diventa pols lo probe i el ric.
La justa mort de tots és timida [temuda],
ma cosa hi fa la gent en vida,
quan passa el temps menjant i cantant
i no s’abija [s’adona] de qui és plorant.
Quan passa el temps menjant i cantant
i no s’abija de qui és plorant.

3. Qui trista que és la tarda (Milà, 1979)

Alguer, mare de gran falda,
de quan t’he deixada,
la mia genia [gent] hi és nada,
qui trista que és la tarda.

La veu dels carrerons,
lo so del campanil [campanar],
lo cel de mil colors
fan l’ànimo gentil.

Aqueix meu sentiment
diventa [es torna] malaltia,
alluny de la mia gent
no viv [visc] en harmonia.

Als braços de l’Alguer
jo tenc de tornar,
la gent del meu país
jo vull tota abraçar.

Alguer, mare de gran falda,
de quan t’he deixada,
la mia genia hi és nada,
qui trista que és la tarda.

4. Lo pare espiritual (l’Alguer, 1974)

Cada dia se confessa,
prenda [joia] de rosa, fatxa [cara] de estrella,
una dona massa bella,
que és un goig a la mirar:
“També avui, pare meu, un altro home mascalzó [dolent],
sense volguer entrende raó
és resixit a [ha aconseguit] se consolar.”
“Gran pecat, gran pecat!
Qui candonga [cançó] cada dia...
Ma possible, filla mia,
qui de cada u te deixis fregar [fotre]?!
Gran pecat, gran pecat!”
“Jo cerc de me difendre,
sigui dret o sigui tort...
vostè dongui-me confort:
digui-me que me puc salvar.”
“Per no caure més en pecat,
està [estigues] en casa tot el dia,
diu [digues] calqui [algun] avemaria;
jo vengueré [vindré] a te visitar...
Per no caure més en pecat!”
Quan lo sendedemà
va a fer la visita a fatxa de estrella,
ella és sola i sempre més bella,
hi ubri [li obre] la porta i el fa entrar.
“També en casa, pare meu,
un altro home mascalzó,
sense volguer entrende raó,
és resixit a se consolar...”
“Bruta porca esvergonyida!
Bruta dona pecadora!”
Pres de futa [ràbia] lo probe home
aganxada l’ha a la gola:
de hi fer mal no té coratge,
l’estrinyida [estringida] és un carinyo [carícia];
vergonyós i a cap quino [capcot],
no comprèn més lo que fa,
no comprèn més lo que fa.
Fatxa de estrella, prenda de rosa,
és una gran bella cosa;
ella agrada a cada u:
a sota la roba
cada home és nu-nú [nu].
“Sés [ets] una santa, prenda de rosa”,
pensa aquell home quan se reposa:
primera era mala sol percò [perquè]
se dava als altros i a ell no!

5. La falsa iglésia (l’Alguer 1976)

Un pare de família,
probe i desviat [aturat],
la fam de la laguinja [canalla nombrosa]
l’havia desesperat.

Viviva a una caseta
abandonada de qui-sap-qui,
aquidra [crida] la muller,
hi [li] diu: “Fem així:

desbarrassa [buida] lo debaix [els baixos]
i deixa sol l’armari
percosa [perquè] l’ampraré
com a confessionari.

I per me fer un altar
deixa-me la mesa [taula]
percò de aqueixa casa
jo ne vull fer una iglésia!

Una olla per campana,
no hi ha arrés [res] de diure,
hi és també la piqueta
per l’algua [aigua] beneïda.

Lo bastó de rentar en terra
té la forma de la creu,
veuràs que aqueix debaix
diventa [esdevé] casa de Déu!

I diu als nostros fills
d’emparar [aprendre] les oracions,
així per quiriquetos [escolans]
amprem també els minyons.

Vistida en llençol blanc,
tu, oh muller mia,
a mig de l’altar
fas la vèrgina Maria.

I jo, vistit de negre,
i bo com és bo lo pa,
me pos a fer la part
del probe capellà.”

Després de calqui [algun] dia
l’iglésia entra en funció,
per veure la madonna
hi és una porcessó.

-Té la fatxa [cara] de la tristura.
-Té la fatxa de la dolor.
-Pareix que sigui viva!-
diu un home al companyó.

I qui ufri [ofereix] les candeles,
qui missa i oracions,
i lo fals capellà
dóna menjar als minyons.

L’altra iglésia del país
moriva de la fam;
per fer tornar els clients
se posa a fer reclam:

“Aqueix tèmpio [temple] és més calent,
l’ària [aire] és condicionada,
hi és també el riscaldament [calefacció]
i l’entrada és gratuïda.

No tenim lo quiriqueto,
ma la monja en reggipetto [sostenidors]!”,
diu convint [convençut] lo sagrestà
de fer bé, d’endevinar.

No tenim lo quiriqueto,
ma la monja en reggipetto!”,
diu convint lo sagrestà
de fer bé, d’endevinar.

“Qui és que parla de reggipetto?”,
diu sant Pere arrabiat [enrabiat],
tot feu [lleig] i despentinat,
davallava, esvelt [ràpid] esvelt,
sense manco s’abijar [ni adonar-se]
que deixava el cel obert.

Lo probe sant Josep
no ha mai comprès arrés,
per això l’han fet sant,
percò no ha mai comprès.

Quan veu que sant Pere
del cel se n’està anant,
per el fer tornar-lo enrere
hi diu tiquirriant [cridant]:

“Tanca el cel i deixa perde [deixa-ho estar],
torna enrere, escolta Pietro,
maleïta la gonella [faldilles], la mudanda [bragues]
i el reggipetto!”

“Tanca el cel i deixa perde,
torna enrere, escolta Pietro,
maleïta la gonella, la mudanda
i el reggipetto!”

Arribat és a la terra,
entra a la falsa iglésia,
la vèrgina Maria ne gita [treu] de la mesa.
“Feu-vos la vergonya,
bruta gent mala,
seu fent de la religió
tot una pallatxada [pallassada]!”

“Lo fem per menester,
però creiem en Déu,
prenim [prenem] lo que mos ufrin [ofereixen],
cregui-mos, pare meu.”

La gent ve contenta
i veu que aqueixa iglésia
és santa com a l’altra
percò no té pretesa [pretensions].”

6. Una espècie de companyó (l’Alguer, 1967)

Tenc una espècie de companyó
que manca de talento i de moneda [diners],
no té fortuna i sempre tira enrere
de prende pic i pala i mai marró [aixada].
L’altro dia me mostra una esquedina [butlleta],
ma diu “Mira aquesta combinada [combinació]”,
i ame [amb] manera bella i fina se
pren una cigarreta del paquet.
Jo dic que és un tretze bell i fet
percò [perquè] lo númuro combina.
“Quan vinç [guanyi], el [ho] saps cosa [què] te faç [faig]?
Te regal veuràs qui bell regalo;
ame l’amic jo no só avaro.
Jo hi [li] donc fins el cor i no hi faç cas [no em fa res],
menester a fer com a germans.”
S’ha pres una altra cigarreta;
“menester a fer com a germans”,
s’ha pres una altra cigarreta
i ha volgut a hi emprestar-li [que li prestés] deu mil francs,
i ha volgut a hi emprestar-li deu mil francs.

7. Blanca mare dolent-se (l’Alguer, 1985)

Blanca mare dolent-se,
mare de aflicció,
te són matant el fill
per predestinació,

per predestinació
Pilato ha sentenciat:
“Té de morir! Per llei!
Cristos crucificat.”

Cristos crucificat,
ell l’ha profetitzada,
ve flagel•lat a mort,
plora, mare angustiada [angoixada].

Plora, mare angustiada,
dolça mare Maria,
de un fill sense pecat,
màrtire en agonia.

Màrtire en agonia,
se’n va al mont Calvari.
Lo tou bon fill de Déu
mori [mor] per salvar un pari [igual] .

Mori pel salvar un pari,
sang santificada,
sang que diu “Perdona”,
santa sang immolada.

Santa sang immolada
per pau i fraternitat,
blanc com un lliri,
Cristos santificat.

Cristos santificat
se’n torna on és lo pare,
blanca mare Maria,
del fill de Déu la mare.

Cristos santificat
se’n torna on és lo pare,
blanca mare Maria,
del fill de Déu la mare.


8. Passa Jesucrist (l’Alguer, 1973)

Entenc [sento] una preguiera [pregària],
jo me trob al llit,
ma no só dromint,
me vist i vull mirar.

Bril•len mil candeles,
passa Jesucrist,
és ferit i trist,
me fa quasi plorar.
A mi me dol lo cor.

Ma jo no plor, no plor,
só un home gran, no plor,
no, jo no plor, só gran,
no vull plorar.

Ma jo no plor, no plor,
só un home gran, no plor,
no, jo no plor, só gran,
no vull plorar.

Gent de cor bo
sigui [segueix] el Salvador
demanant perdó;
tots són pregant.

La banda musical
sona [toca] ame [amb] passió
notes de dolor,
lo cor me fa escantar [escantellar].
A mi me dol lo cor.

Ma jo no plor, no plor,
só un home gran, no plor,
no, jo no plor, só gran,
no vull plorar.

Ma jo no plor, no plor,
só un home gran, no plor,
no, jo no plor, só gran,
no vull plorar.

9. Sant Miquel humanitzat (l’Alguer, 1988)

Sant Miquel ame [amb] una llença [llinya],
una reda [xarxa] i un tilingoni [cuc de terra]
cerca de prende calqui [algun] peix
no poguent comprar anjoni [anyell].
Vol prende calqui orada,
magari [potser] una morena,
almanco [almenys] dues donzelles,
invetxe [en canvi] pesca estrelles.

Sant Miquel ha fet un vot
segons el nostro modo
de anar a peu a Vallverd
ame el cavall portat al codu [a l’espatlla].
A les pedres de basar [besar]
suerat [suat] se ferma [s’atura] a pregar,
arribat estrac [cansat] a la vall
s’és dormit abraçat al cavall.

Sant Miquel se vol comprar
una corona de corall,
no tenguent la moneda [diners]
ha pensat de dar el cavall.
Ha cercat de contractar,
ma ningú n’hi vol comprar,
a la fi se’n davalla als escolls [esculls]
i se fa una corona de bucons [corns].

Sant Miquel enamorat
de una santa, la més bella,
hi volia parlar de amor
a un suau llençol de seda;
invetxe l’ha colgada
a un núvola argentada.

Sant Miquel, gran cavaller,
té l’iglésia que és desfeta;
ha pensat de l’adobar,
ma no és mestre de paleta.
Ha pensat de la refer,
ma no és un ingenyer,
i pensant de pensar cosa [què] pensar
s’és dromit somiant-se de somiar.

10. La criació [creació] (l’Alguer, 1969)

Quan lo bon Déu la terra ha criat [creat]
en aquest món ell ha pensat:
“Tenc de posar un poc de gent”
i ha preparat un empastu [calderada] content.
Encén lo forn, tira caliu,
enforna fang i ne ixi [surt] home viu.
N’ha fet bells, n’ha fet feus [lleigs],
n’ha fet de cada color,
ma tots eren fets de carn i de os
en modo que entenguessin [sentissin] dolor,
paritxa [molt] dolor.

Aquellos que eren ixits mal cuits,
grocs de pell com un llimó,
los ha posats a plantar ris [arròs]
a les terres del Japó.

Aquellos que eren ixits ben fets,
blancs i vermells, biondos [rossos] cabells,
lis hi ha donat les terres riques
percosa [perquè] eren massa bells.

Aquellos que són ixits brujats [cremats],
negres de pell com el carbó,
a una foresta [selva] los ha amagats
ame el serpent, la xímia [mona] i el lleó.

Quan ha triat la raça sarda
no ha tengut simpatia,
lis hi ha donat una terra sense algua [aigua]
i quatre ovelles per companyia.

Quan ha triat la raça algueresa
ha pres la gent de cor moll,
que no és ni furba [astuta] ni mataresa [entremaliada],
lis hi ha donat una terra de sol.

Però..., però..., però...

No sem [som] cuits i no sem crus.
no sem sardos ni espanyols,
no sem bells i no sem feus,
ja sem fets com Déu vol!

No sem cuits i no sem crus.
no sem sardos ni espanyols,
no sem bells i no sem feus,
ja sem fets com Déu vol!

12. La vida continua

És mort lo gall quiquiriquí,
i flors i plantes i animals en giro [al voltant],
no entenent-lo [sentint-lo] cantar aquell maití,
han pensat: “Avui lo món no viu,
probes nosaltres! Trista malaüra,
si aquell no canta, no se suma el sol!”
Ma enrere del món, després de la planura,
lo sol rient mostra un ventre moll...

(Fotografia de la portada del llibre Il canzoniere di Pino Piras extreta de
www.egw.it).

1 comentari:

  1. gràcies per aquesta pàgina .... em permetre estudiar i practicar la llengua catalana d´alguer. Juan José Cabanellas Fraile en Joan Josep pels catalans

    ResponElimina