dimecres, 10 de novembre de 2010

¿4de9 net o 4de9?

Els Castellers de Vilafranca, descarregant la torre de 8 neta (Tots Sants 2010).

(Aquest article es va publicar al núm. 28, setembre-octubre del 2009, de la revista Castells, amb el subtítol "Per la recuperació de la nomenclatura castellera clàssica").

Aquest article complementa el que es va publicar en l’anterior número d’aquesta revista sota el títol “¿3de9 amb folre o 3de9 a seques? Un estudi de la nomenclatura castellera” (Castells, núm.27, juliol-agost 2009) i conté tres parts: en la primera s’hi analitza el cas dels anomenats “castells nets” (4de9 net i 2de8 net), mentre que en la segona s’estudia l’anomenada proposta pseudopurista i, finalment, es fa una proposta de recuperació de la nomenclatura castellera clàssica.

Pel que fa a l’únic castell que, durant el segle XIX, fent-se normalment amb folre es va fer (una sola vegada) sense aquest suport, o sigui, el 4de9 net o sense folre, veurem com s’hi refereixen els testimonis que he pogut recollir, tant contemporanis com posteriors a aquella consecució (lògicament, estic parlant del 4de9 net descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Tarragona el 23 o 24 de setembre del 1881). En qualsevol cas, totes les referències estan extretes del volum Les meravelles del món casteller (I). El quatre de nou net, el tres de deu i els reptes pendents, escrit per mi mateix i Joan Beumala i publicat l’any 2000.

Comencem pels testimonis contemporanis (a partir d’ara les negretes són sempre meves). El Diario de Tarragona del 27 de setembre del 1881, pocs dies després de la consecució, parla de la “torre de ‘cuatro pilares de nou’, sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase”. Per la seva banda, el també diari tarragoní La Opinión, en la seva edició del 28 de setembre d’aquell mateix any, s’hi refereix com a “4 de a 9 limpios”. De fet es tracta de la cèlebre crònica del periodista catllarenc Ramon Roca i Vilà, que, amarat per l’emoció causada per les gestes que havia presenciat, s’estima més donar tots els castells aconseguits per les dues colles dels Xiquets de Valls (Vella i Nova) en forma de llistes, en les quals es contraposen un ‘4 de a 9 comunes’ (o sigui, normal, amb folre) de la Colla Nova al ‘4 de a 9 limpios’ (és a dir, excepcionalment sense folre) de la Colla Vella. Per un altre cantó, El Eco de Valls del 25 d’octubre del 1883, tot especulant amb els castells que les colles vallenques podien intentar a Valls en l’actuació en què finalment la Colla Vella va aconseguir el 5de9, diu això: “El domingo próximo (…) habrá dos collas de Xiquets que se proponen levantar torres tan difíciles como las de 5 de a 9, la de 4 de a 9 limpia, etc., es decir, las más difíciles, las cuales se han visto raras veces”.

Un altre testimoni molt interessant és el del casteller vallenc de la Colla Vella Josep Serra i Miret, Pep de Janillo, que va fer, entre d’altres, els famosos pilars de 8 d’Altafulla (1878) i Vilafranca (1880), quan va ser entrevistat, l’any 1936, per la revista Catalunya, editada pels catalans residents a Buenos Aires i que va reproduir el diari vallenc La Crònica de Valls el 16 de maig del 1936. En aquesta entrevista, l’aleshores veterà casteller anomena aquest castell com a “els quatre de nou, nets, sense crosses”.

Per la seva banda, Ramon Tondo, Gravat de Rabassó, fill del mític dirigent Isidro de Rabassó i cap de colla de la Vella dels Xiquets de Valls en aquells anys d’abans de la Guerra Civil, en una entrevista publicada el 13 de febrer del 1934 pel diari La Opinión, parla del “‘quatre per nou’ (…) sense suport”, tot i que erròniament diu que es va fer a l’Arboç en comptes d’a Tarragona.

D’altra banda, l’escriptor vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, en el seu llibre Els castells dels Xiquets de Valls, la primera edició del qual és del 1934, diu això parlant d’aquella consecució: “El cap de la Colla Vella (...) manà alçar ‘el castell de nou’, sense insinuar la intenció de fer-lo net per por d’esverar els seus” i, més endavant, recull: “L’enxaneta féu l’aleta, i en aquest moment una veu de potència exclamà: ‘Ànim, xiquets, que ja està carregat el quatre de nou, net!’”.
Per un altre cantó, el vendrellenc Emili Miró, en la seva Història dels castellers els ‘Nens del Vendrell’ (1926-1957), a la pàgina 23, s’hi refereix com a “‘quatre de nou’ sense ‘forro’”, mentre que el tarragoní Jordi Morant, en la seva obra Història dels castells. Tarragona i les comarques castelleres (p. 68 de la segona edició), parla del “‘quatre de nou net’”.

Després d’exposar tots aquests testimonis, el que es comprova és que el nom del castell no és mai, en cap cas, 4de9, així, a seques, com defensen els pseudopuristes, sinó que tractant-se de la versió excepcional del 4de9 normal (perquè excepcionalment es fa sense folre), el nom del castell va obligatòriament acompanyat de l’especificació ‘net’ (i aquesta és la denominació que predomina), ‘sense folre’, ‘sense suport’, ‘sense crosses’, etc., per distingir-lo clarament del 4de9 normal (o “comunes”, com encertadament en diu Roca i Vilà en la seva crònica), és a dir, el que es fa amb folre.

Dit d’una altra manera: en tot el segle XIX no hi ha un sol testimoni que anomeni aquest castell com a 4de9, sense que vagi acompanyat d’alguna especificació que recordi que, excepcionalment, es va bastir sense folre. O, amb altres paraules: al vuit-cents el 4de9 és sempre el 4de9 normal o “comunes” (o sigui, amb folre), mentre que l’altre castell és el 4de9 net. Així de clar i senzill.
Així doncs, la mateixa conclusió la podem aplicar al 2de8 (o torre de 8) que excepcionalment es fa sense folre i que, precisament perquè no hi hagi cap confusió, ha de ser anomenat 2de8 net o 2de8 sense folre, però mai 2de8 a seques, ja que aquest és el nom per a la versió normal del castell (és a dir, quan es fa amb folre).

Els perills del pseudopurisme
Tot i que fins ara no n’hi ha una formulació explícita, implícitament, en canvi, sí que es poden esmentar els trets definitoris d’aquesta proposta de nomenclatura que jo he batejat com a pseudopurista (i l’he batejat així perquè pretén ser normativa apel•lant, però, a uns arguments falsament i erròniament puristes, ja que algunes de les formes que proposa no tenen cap tradició d’ús).

Així, segons aquesta proposta, els castells que habitualment porten folre o folre i manilles, almenys en contextos formals, han d’anar acompanyats sempre d’aquestes etiquetes, de manera que la versió “correcta” del nom d’aquests castells ha de ser, segons propugnen, per exemple, 2de8 amb folre (o, abreujat, 2de8f) i 3de10 amb folre manilles (3de10fm).

D’altra banda, aquesta proposta considera “incorrecte” usar l’adjectiu ‘net’ per al 4de9 o el 2de8 sense folre (ja que, segons ells, ‘net’ vol dir ‘sense pinya’), de manera que aquests castells desfolrats s’anomenen 4de9 i 2de8 a seques, respectivament (és a dir, tampoc no se’ls ha d’acompanyar amb l’etiqueta ‘sense folre’).

En tercer lloc, per a un castell com la torre de 9 sense manilles (carregada fins ara només pels Castellers de Vilafranca), els pseudopuristes proposen el nom de torre de 9 amb folre.
En l’entrega anterior d’aquest treball ja vam veure com el primer punt de la proposta pseudopurista (el d’esmentar sempre les etiquetes ‘amb folre’ i ‘amb folre i manilles’, almenys en contextos formals, tot acompanyant els castells que normalment en porten, com el pilar de 7 i el pilar de 8), segons la meva hipòtesi, neix a partir de l’ús que en fan Pere Català i Roca (al llibre Món casteller) i Eloi Miralles a les cròniques de La Vanguardia de començaments dels anys 80 del segle XX, quan la Colla Vella de Valls recupera els castells de 9. Doncs bé, aprofundint en aquesta hipòtesi, sóc del parer que, tant Català i Roca com Miralles parlen, respectivament, de pilar de 7 amb folre i de 4de9 amb folre (i no senzillament de pilar de 7 o de 4de9) perquè, segurament de manera inconscient, volen destacar la novetat que representa l’ús del folre en aquests castells, un element tècnic totalment novedós als ulls dels castellers i aficionats d’aquella època i que tenia llegendàries reminiscències vuitcentistes. Igualment, hipotitzo jo, el nom, per exemple, ‘4de9 amb folre’ té, sens dubte, més sonoritat i és més grandiloqüent (i, per tant, més escaient al caràcter de proesa que va tenir l’any 1981 la seva recuperació) que no pas el simple 4de9. En tot cas, (com encertadament ja va veure Pol Capdet en el seu article “El nom dels castells”. Diari de Vilanova, 15 juny 2007, p. 14.) és innegable l’atracció lingüística que els sintagmes ‘amb folre’ i ‘amb folre i manilles’ han tingut i tenen encara per als neòfits al fet casteller, segurament a causa de la seva novetat, fins al punt que els fan servir indiscriminadament, fins i tot quan no toca (servidor recorda un programa de TV3 resum de l’any 1994 que es titulava “9 de 4 amb folre i manilles”!).

De manera semblant, en aquell treball del número anterior d’aquesta revista també vaig constatar el triomf de la proposta pseudopurista en àmbits formals escrits i orals des dels anys 70 del segle XX, aproximadament, fins al moment actual, triomf que vaig poder il•lustrar amb diversos exemples: l’ús que en fan la majoria de periodistes castellers; l’ús que en fan les pàgines web de les principals colles del país i, finalment, l’ús que en fa la Taula de puntuacions oficial del Concurs de Castells de Tarragona.

En aquest sentit, jo mateix, tant en la meva etapa de periodista casteller del diari Avui (1994-1999), com, per exemple, en el meu Diccionari casteller (Edicions El Ventall i Diputació de Barcelona, 2001), vaig aplicar una part de la nomenclatura pseudopurista (la relativa als castells amb folre i amb folre i manilles), proposta, però, que ara estic convençut que cal evitar pels inconvenients que presenta i, encara més important, pels perills evidents que conté i que tot seguim exposaré.

En primer lloc, un perill evident de la nomenclatura pseudopurista és el de la confusió, atès que anomenant simplement 4de9, a seques, el 4de9 net o sense folre consegüentment hi ha el perill real de confondre el 4de9 normal (anomenat senzillament 4de9 col•loquialment i en registres escrits durant tot el segle XIX) amb el 4de9 excepcional, o sigui, net.

Malauradament, d’aquest perill greu de confusió, en tenim ja com a mínim una mostra. Així, Anna Follia Jordán, en el seu treball Santa Tecla en la Segona República (Tarragona: El Mèdol, col•lecció Els Titans, sèrie Festa Major, 7, 2007), reprodueix un article publicat el 22 de setembre del 1935 pel diari Catalònia i signat per Isidor Guerrero. En aquest escrit, Guerrero fa una entrevista (p. 18-21) a un personatge anònim que explica com eren les festes tarragonines de Santa Tecla de quaranta anys enrere (per tant, de finals del segle XIX). Així, parlant de castells, l’anònim informant diu el següent (p. 20): “Cal remarcar, però, que [els castellers vallencs] sempre comptaven amb l’ajuda de forçuts tarragonins, com eren el Pau del Blau, els germans Torrich, Esperidión, Pardises i altres. Amb la seva ajuda, les colles de Valls arribaren a fer el tres de nou i l’espedat de set.” Doncs bé, a la pàgina següent, Anna Follia arriba a aquesta conclusió: “També és fonamental, en aquest cas, dins l’àmbit casteller, el fet que aquest informant confirma la realització del tres de nou i l’espadat o pilar de set. Es tracta de dues de les construccions no folrades més importants que s’havien vist en la història dels castells (...).”

Evidentment, de manera errònia, Follia interpreta que l’informant parla del 3de9 i del pilar de 7 nets, quan és clar que l’anònim entrevistat tarragoní es refereix a aquests dos castells però en la seva versió normal, o sigui, amb el suport del folre. Perquè és obvi, també, que si l’informant s’hagués referit a la versió excepcional d’aquestes dues construccions hauria dit explícitament 3de9 net i espadat de 7 net, atès que això és el que sempre s’ha fet oralment i, en bona part de la història, també en registres escrits: destacar l’excepcionalitat, mai la normalitat. D’altra banda, és comprensible que l’anònim informant tarragoní destaqués el 3de9 i el pilar de 7 normals (amb folre) com a grans castells si ens situem en l’any 1935, quan es va fer l’entrevista, època en què d’aquestes dues construccions només se’n tenia un record com a gestes llunyanes. Finalment, també cal recordar que només un any després, el 1936, Pep de Janillo parla de “els quatre de nou, nets, sense crosses” tot recordant la proesa de la seva colla a Tarragona el 1881.

És per aquesta mateixa raó, doncs, que considero un greu error el que fan els defensors del pseudopurisme quan escriuen 4de9 per referir-se al 4de9 net o sense folre.

L’ús de l’adjectiu ‘net’
D’altra banda, respecte a l’ús de l’adjectiu ‘net’ aplicat als castells desfolrats, el més sorprenent de tot plegat és que molts dels seus detractors actuals són vallencs, per la qual cosa potser caldria recordar-los que van ser precisament els seus avantpassats (vallencs!) castellers els qui primer van fer servir l’expressió ‘4de9 net’, com hem vist amb abundants exemples en la primera part d’aquest article!

Així, els pseudopuristes justifiquen el seu rebuig a l’ús de l’adjectiu ‘net’ argumentant que ‘net’ vol dir ‘sense pinya’ i que, per tant, la denominació ‘4de9 net’ és incorrecta i, a més, podria induir a error. Aquí, contraargumento, cal assenyalar que ‘net’ no vol dir només ‘sense pinya’, sinó que convé reformular el concepte dient que, en realitat, ‘net’ significa ‘sense el suport habitual del castell’. Així, ‘4de7 net’ vol dir ‘4de7 sense pinya’ (castell net de pinya), mentre que ‘4de9 net’ vol dir ‘4de9 sense folre’ (castell net de folre). En tot cas, el refús dels pseudopuristes a l’adjectiu ‘net’ s’explica perquè, lògicament, sempre han estat molt més habituals els castells sense pinya (contínuament se’n fan de sis i de set, i fins de vuit, a l’assaig) que no pas les construccions sense folre, que són excepcionals i esporàdiques. Ara bé, la pretesa confusió de ‘4de9 net’ = ‘4de9 sense folre ni pinya’ és ridícula, ja que ningú s’imagina com a humanament possible un castell d’aquesta envergadura net i renet!

D’altra banda, un altre inconvenient de la nomenclatura pseudopurista és l’ús sistemàtic de les etiquetes ‘amb folre’ i ‘amb folre i manilles’ acompanyant els castells que en tenen. En primer lloc, perquè són innecessàries: així, agafant com a exemple el 3de9 normal, el nom del castell sempre ha estat 3de9 (a seques); en tot cas, l’afegit ‘amb folre’ és només una explicació (mai una especificació), un aclariment explicatiu que, en tot cas, hauria d’anar entre comes o entre parèntesis. En segon lloc, aquestes etiquetes carreguen innecessàriament el text d’una crossa totalment prescindible i provoquen uns textos, escrits i orals, totalment farragosos. En tot cas, si diem que tal colla ha fet la torre de 8 cal entendre que ha fet la torre de 8 normal (no cal, per tant, dir-ne torre de 8 amb folre, ja que es tracta d’una redundància: ja se sap que aquest castell, normalment, es fa així). En canvi, quan aquest mateix castell es fa excepcionalment sense folre això cal especificar-ho tot anomenant-lo torre de 8 neta o sense folre.

La proposta ‘recuperacionista’
Arribats en aquest punt d’aquest treball, és el moment de formular la proposta de recuperació de la nomenclatura clàssica dels castells:

1. Prescindirem de les etiquetes ‘amb folre’ i ‘amb folre i manilles’ cada cop que esmentem els castells que normalment es fan amb aquestes estructures de suport. Així, direm i escriurem: pilar de 7, 2de8, 4de9, 3de9, 5de9, 4de9 amb l’agulla, 3de9 amb l’agulla, 2de9, pilar de 8 i 3de10. En tot cas, aquestes etiquetes són només un recurs explicatiu (mai especificatiu) aplicat a aquests castells (per entendre’ns, les etiquetes haurien d’anar sempre entre comes o entre parèntesis).

Per tant, quan abreugem aquests castells prescindirem també de l’abreviatura de ‘folre’ (f), perquè és innecessària. Això vol dir que l’actuació coneguda com a tripleta màgica, per exemple, l’abreujaríem així: 5/8, 3/9, 4/9.

2. Els castells desfolrats, és dir, els que excepcionalment es fan sense el seu folre habitual, aniran obligatòriament acompanyats de l’especificació ‘net’ (abreujat n) o ‘sense folre’ (abreujat sf). Així, l’actuació, per exemple, que els Minyons de Terrassa van fer l’octubre del 1998 a Girona, l’abreujaríem així: 5/9, 4/9n (o 4/9sf), 3/9, p/7.

3. L’adjectiu ‘net’ significa ‘sense el suport habitual del castell’. D’aquesta manera:
4de7 net = 4de7 sense pinya
4de9 net = 4de9 sense folre
torre de 9 neta = torre de 9 sense manilles

En aquest darrer cas, això no obstant, cal dir que la denominació ‘torre de 9 neta’ planteja el problema que fins ara no n’hi ha tradició d’ús ni oral ni escrita, a diferència del que passa amb 4de9 net o 2de8 net. És per això que aconsello la denominació ‘torre de 9 sense manilles’ com a la més adequada per a aquest castell, ja que precisament en destaca l’excepcionalitat igual que fa l’etiqueta ‘sense folre’ aplicat al 4de9. Per tant, desaconsello perquè és confusa la denominació ‘torre de 9 amb folre’ amb què s’hi refereix la Taula de castells del Concurs de Tarragona (en tot cas, s’hauria d’especificar ‘torre de 9 ‘només’ amb folre’). Finalment, proposo abreujar així aquest castell: 2de9sm o torre de 9sm.

D’altra banda, penso que els avantatges d’aquesta proposta ‘recuperacionista’ són evidents:

1. És una nomenclatura concisa i clara: no provoca confusions: el 4de9 és el 4de9 en la seva versió normal, mentre que el 4de9 net és aquest castell en la seva versió excepcional.
2. Coincideix plenament amb l’ús oral col•loquial, que ha consagrat tant ‘2de8’ (per a la torre de 8 normal) com ‘2de8 net’ (per a la torre de 8 en versió excepcional).
3. Està avalada per la tradició de tot el segle XIX i bona part de l’època moderna.
4. És més pràctica i molt menys farragosa que la proposta pseudopurista.

Arribats aquí, haig de confessar, nogensmenys, que sóc plenament conscient dels problemes que podria plantejar una aplicació immediata d’aquesta nomenclatura ‘recuperacionista’. En primer lloc, la inèrcia i una certa tradició d’ús en les últimes dècades fan que hi hagi una forta resistència per part de força castellers, aficionats i periodistes a prescindir sistemàticament de les etiquetes ‘amb folre’ i ‘amb folre i manilles’, especialment en les abreviatures i els usos formals, orals i escrits. Aquí haig de dir que l’ús d’aquestes etiquetes el consideraria un mal menor, ja que si bé recomano prescindir-ne totalment (per innecessàries i farragoses), també és cert que no provoquen confusió, però només sempre que, paral•lelament, es digués 4de9 net o sense folre i no simplement 4de9 per al castell excepcional.

Ara bé, en aquest sentit, el que sí que penso que caldria començar a corregir i a evitar des d’ara mateix és l’ús de 4de9 i 2de8 (a seques) per referir-nos al 4de9 net i el 2de8 net, per la seva artificialitat i el greu perill de confusió que contenen aquestes denominacions: en aquest sentit, s’agrairia molt una rectificació de la Taula de puntuació del Concurs de Tarragona, dels webs i revistes de les colles i dels mitjans de comunicació, per l’efecte multiplicador que tenen.
Sigui com sigui, l’última paraula sempre la tindrà l’ús, que és el que acabarà fixant una o una altra nomenclatura.


BIBLIOGRAFIA

• BLASI I VALLESPINOSA, Francesc. Els castells dels Xiquets de Valls. Valls: Cossetània Edicions, Col•lecció L’Aixecador 1, 1997.

• BROTONS, Xavier i BEUMALA, Joan. Les meravelles del món casteller (I). El quatre de nou net, el tres de deu i els reptes pendents. Valls: Cossetània Edicions, Col•lecció L’Aixecador, 2000.
• BROTONS, Xavier. “2 de 9 què”. El Punt, 5 novembre 2004.

• BROTONS, Xavier. “3de9 amb folre o 3de9 a seques? Un estudi de la nomenclatura castellera”, Castells, núm. 27, juliol-agost 2009.

• CAPDET, Pol. “El nom dels castells”. Diari de Vilanova, 15 juny 2007, p. 14.

• CATALÀ I ROCA, Pere [et al.]. Món Casteller, volums I i II. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1980.

• FOLLIA JORDÁN, Anna. Santa Tecla en la Segona República. Tarragona: El Mèdol, col•lecció Els Titans, sèrie Festa Major, 7, 2007.


Foto 2: primer 4de9 net (descarregat) de l'època moderna: Minyons de Terrassa (Girona, octubre 1998).
Foto 3: el mític 4de9 net que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar a Tarragona el setembre del 1881.

Nota
: posteriorment a la publicació d'aquest article, cal dir que el Concurs de Tarragona, a proposta de la Comissió Assessora, va decidir canviar la nomenclatura dels castells. Així, es mantenen les etiquetes "amb folre" i "amb folre i manilles", però s'introdueixen les denominacions 4de9 sense folre i 2de9 sense manilles (per exemple). Cf http://www.concursdecastells.cat/taula-de-puntuacions-1-cdc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada