divendres, 8 d’octubre de 2010

Al final no hi va haver TAP a la plaça de toros

La cúpula de la remodelada plaça de toros de Tarragona (foto: www.elvallenc.com).

Al final, diumenge passat, 3 d’octubre, no hi va haver cap col•lapse a l’arena de la plaça de toros de Tarragona i el Concurs es va poder fer amb tota normalitat. Desconec –perquè no la vaig sentir— com va ser d’apocalíptica la tertúlia de Tarragona Ràdio del divendres anterior al Concurs alertant sobre el possible col•lapse (i les seves conseqüències) que es podria formar el dia del certamen amb els castellers i acompanyants que volguessin entrar a l’arena. El cas és que sincerament crec que, encara que al final tot va sortir afortunadament bé, aquesta preocupació tenia una certa lògica: com que hi havia força gent que volia assistir com a espectadora al Concurs que finalment s’havia quedat sense entrada (segons la premsa, el dilluns 20 de setembre hi va haver unes 9.000 peticions per Internet, de les quals només es van poder satisfer unes 2.000), no era descabellat pensar que una part d’aquests damnificats voldria entrar a l’arena acompanyant les colles castelleres.

En tot cas, el que va passar és que els Mossos d’Esquadra, després de sentir la tertúlia, es van amoïnar un mica i es van posar en contacte amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que els va derivar als organitzadors. Finalment, la policia catalana els va recomanar que demanessin a les colles una previsió de la gent que portarien i van anunciar que es presentarien a la plaça de toros i comptarien els castellers i acompanyants que entressin a l’arena. A l’hora de la veritat, i a causa també de la reducció de 18 a 14 colles, per sort no hi va haver TAP i la competició es va poder dur a terme sense cap incidència d’aquest tipus. Això no obstant, penso que una certa inquietud prèvia va servir, si més no, perquè els Mossos fessin acte de presència i l’organització demanés a les colles la previsió d’efectius (ara disposem de xifres reals de les persones que hi havia a l’arena).

Cal dir, doncs, que el Concurs va ser, en general, un èxit organitzatiu. D’entrada, he de dir que, malgrat la necessària (per motius de seguretat) reducció de l’aforament, l’aspecte que ofereix la plaça de toros després de la remodelació és esplèndid: com es diu col•loquialment, penso que aquesta instal•lació és tota una cucada, i l’únic que lamento és el nom oficial que li han posat (espero que la Diputació rectifiqui). En segon lloc, crec que les novetats introduïdes enguany (per exemple, la limitació del temps per enlairar un castell) van ajudar a alleugerir un concurs que va tenir un ritme acceptable (desenganyem-nos-en: reduir-ne més la durada és quasi impossible atès el nombre de colles que intenten castells de nou i de gamma extra). Tot plegat em fa pensar que les crides –aquestes sí que apocalíptiques— al canvi d’escenari es van fer a cop calent i que el Concurs està molt bé on és ara: a la plaça de toros de Tarragona.

La venda d’entrades va fallar
Ara bé, un aspecte que crec que no va funcionar gens va ser la venda d’entrades al públic. Per començar, el gran damnificat d’aquest Concurs va ser l’espectador tarragoní que respon al perfil, precisament, de persona que sempre assisteix a la plaça de toros malgrat no ser membre de cap colla tarragonina i malgrat no seguir regularment la temporada castellera. Doncs bé, aquest espectador (i ho dic amb coneixement de causa) enguany es va quedar sense entrada i emprenyat, perquè fins ara no s'hi havia trobat .

En aquest sentit, Miquel Vendrell, cap del Comitè Executiu del Concurs, em comentava divendres a la tarda que ara el gran debat que es planteja respecte a les entrades és si s’hi han de prioritzar els espectadors generals o bé els aficionats de cada colla. Sincerament, i vist que enguany van sobrar entrades de les que es van repartir entre les colles, penso que s’hi ha de trobar un equilibri: potser s’hauria de fer una previsió de les entrades que cada colla necessita, per evitar que en sobrin, i posar la resta a la venda. I en tot cas s’ha de millorar clarament el sistema de venda al públic (diuen que d’aquí a dos anys se’n farà càrrec El Corte Inglés). En aquest sentit, penso que és important fidelitzar el públic tarragoní, perquè precisament es tracta d’un tipus d’espectador que també “fa” Concurs. I potser també s'hauria d'apujar el preu de l'entrada per evitar l'absentisme el dia de la competició.
¿Concurs de castells o Super Bowl?
Dit tot això, confesso que no tot al Concurs són flors i violes, encara que hi ha aspectes difícilment millorables. Per exemple, des de fa uns anys la lluita per la primera plaça ha perdut interès, però d’això en són culpables els Castellers de Vilafranca (un enyora un frec a frec tan memorable com el del 1998). D’altra banda, el certamen, com qualsevol altra actuació amb més de tres colles capdavanteres, es fa llarg i a estones pesat. I, finalment, la davisització del Concurs (crec que va ser l’amic Biel Senabre el primer a comparar el Concurs amb la Copa Davis de tenis) té aspectes que no m’agraden, com per exemple que aquest dia acabem acceptant com a inevitables certes actituds irrespectuoses que no deixaríem passar en altres places.

En tot cas, en general, el Concurs encara m’agrada perquè em diverteix. I pensant en la seva modernització, evidentment no seré jo qui apel•li a una tornada als rètols cutres on hi havia escrit el nom de la colla o el número del castell que es volia intentar. No: els walkie-talkies, les pantalles gegants, l’speaker motero i fins i tot l’spidercam ja m’estan bé. En tot cas, a mi, el que em resulta una mica ridícul són certes pretensions de convertir el Concurs en una mena de Super Bowl: a aquest pas potser d’aquí a dos anys l’speaker aterrarà a l’arena de la plaça de toros en un helicòpter individual i enrotllat en una senyera!

2 comentaris:

  1. Hola Xavier!
    com estàs?
    només per passar-te això http://www.youtube.com/watch?v=uq6gJjBcQtM crec que t'interessarà (si no l'has ja vist)...
    abraçades des de l'Alguer
    Gavino

    ResponElimina
  2. Txau, Gavino!

    Gràcies per l'enllaç. Coneixeva la notícia però no n'havia vist encara les imatges. Fa uns anys ja van disfressar aquest minyó pixador de muixeranguer (de la Muixeranga d'Algemesí, del País Valencià). Ara és menester vestir-lo de jugador de rugbi de l'Amatori l'Alguer, no? Una abraçada i amos veure!

    ResponElimina