divendres, 24 de setembre de 2010

Llengües OTAN i llengües NATO

(imatge del web www.vitesse.ca/images)

El llatinista Lisardo Rubio distingia gràficament entre el que ell anomenava llengües OTAN i llengües NATO. I ho feia en funció de com organitzaven aquestes llengües els complements del nom que acompanyen un substantiu en un sintagma nominal. Les primeres (OTAN) són, per exemple, les llengües romàniques, com el català, el castellà, l’italià... Les segones (NATO) són, posem el cas, les llengües anglogermàniques, com l’anglès, l’alemany...

El cas és que agafant com a exemple la sigla de l’organització militar, comprovem que OTAN vol dir “Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord”, en què organització és el substantiu nucli del sintagma nominal (que es posa en primer lloc), a continuació del qual es van posant els seus complements (que en són dos): “del Tractat” + “de l’Atlàntic Nord”. O sigui, que l’ordre és decreixent: de més important (substantiu principal) a menys (complements del nom).

L’anglès i l’alemany, en canvi, fan NATO, o sigui, “North Atlantic Treaty Organization”, és a dir, col•loquen els mateixos elements del sintagma nominal exactament al revés de com ho fan les llengües romàniques, o sigui, en ordre creixent, de menys important (complements del nom) a més important (substantiu principal).

Dit d’una altra manera, l’ordre natural del mots en català és OTAN i no NATO, i per això nosaltres diem “suc de taronja”, mentre que l’anglès fa “orange juice”; o per això nosaltres diem “el llibre del Pere” i els alemanys “Peters Buch”. I, per això, canviar aquest ordre natural és violentar la sintaxi del català: ¿us imagineu que algú digués “Vull un taronja suc”?

Doncs precisament això, violentar l’ordre normal dels mots en català (o en castellà), és el que fem quan escrivim o diem Palma Arena (en comptes de Arena de Palma*), Catalunya Ràdio (en lloc de Ràdio Catalunya), Futbol Club (per comptes de Club de Futbol), "Adelina Bulevard" (per Bulevard d’Adelina), Gaudí Centre (en lloc de Centre Gaudí), Fernando Buesa Arena (per Pavelló Fernando Buesa), Tarragona Ràdio, 8TV, Calafell Platja, Calafell Poble, Pedralbes Centre ...

Això és el que vaig intentar fer veure, en un apunt recent, que havia passat en la nova denominació escollida per a la remodelada plaça de toros de Tarragona, Tàrraco Arena Plaça (TAP), que en les últimes setmanes s’ha anat fent un forat en els escrits oficials de l’Ajuntament i del Concurs de Castells. Sens dubte, la proliferació d’aquest calc sintàctic de l’anglès, que és més antic del que en principi em pensava (mireu els exemples de Futbol Club Barcelona, Catalunya Ràdio o "Adelina Bulevard", programa de Catalunya Ràdio de mitjan anys 80, presentat per l'Adelina Castillejo), només es pot explicar per esnobisme: i és que “El Bulevard de l’Adelina” queda massa vulgar enfront d’”Adelina Bulevard”!

En fi, que aquest ús esnob no està encara del tot estès ho demostren els exemples de resistència de la construcció genuïna: Ràdio Cubelles, Centre d’Art la Panera (Lleida), Platja de Castelldefels... o, fins i tot, Palau Tàrraco, Pavelló Multiusos Tàrraco... abans que el lamentable TAP!

* Aquí, a més, hi ha un anglicisme lèxic, ja que en comptes d'arena s'hauria d'haver dit velòdrom.

1 comentari:

  1. Hola Xavier,
    buscant una altra cosa he vist aquest comentari sobre Tàrraco Arena Plaça. Estic completament d'acord amb la teva opinió, però jo tampoc acabo d'entendre la vacil·lació que hi ha amb Tàrraco i Tarraco. La Plaça es diu Imperial Tàrraco, però l'hotel, a pesar dels canvis de nom, sempre s'escriu Tarraco. Fins i tot a molts articles publicats al IEC i a molts textos es pot veure escrit Tàrraco i Tarraco.
    ¿llatí catalanitzat, Tarraco amb cursiva?
    Fins aviat,
    Carlos Bargalló

    ResponElimina