diumenge, 15 d’agost de 2010

Tàrraco Arena Plaça (TAP): un despropòsit lingüístic

La remodelada plaça de toros de Tarragona (foto del web w.tottarragona.cat/ca/societat/6444-es-prev...)

La nova denominació oficial per a la remodelada plaça de toros de Tarragona, Tàrraco Arena Plaça (TAP), m’ha sorprès negativament, ja que considero que és un autèntic despropòsit lingüístic, com miraré de demostrar tot seguit. En tot cas, la meva argumentació serà molt semblant a la que el professor mallorquí Jaume Corbera Pou va fer servir el seu dia en un article en què criticava el desafortunat bateig del nou velòdrom de la capital de Mallorca com a Palma Arena (per cert, sigui dit de pas, de trist record per a l’expresident balear Jaume Matas).

D’entrada, cal dir que el mot arena, amb el significat de “an enclosure or platform, usually surrounded by seats on all sides, in which sports events, contests, entertainments, etc., take place” (English Collins Dictionary - English Definition & Thesaurus) és un anglicisme que no recull la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. És clar, d’altra banda, que l’anglès ha agafat aquest terme del llatí (h)arena, però el seu ús amb el significat de “recinte on tenen lloc esdeveniments esportius, espectacles, competicions, etc.”, és un anglicisme clar que, d’altra banda, ha començat a usar-se entre nosaltres només fa cosa d’uns quants anys ençà (la primera vegada que crec que el vaig sentir va ser en el nom Fernando Buesa Arena per al pavelló multiusos de Vitòria on juga el Baskonia).

Però es que, a més, el nou nom oficial per a la plaça de toros tarragonina conté un anglicisme sintàctic, que és l’ordre del mots en el sintagma "Tàrraco Arena". En tot cas, en bon català, l’ordre hauria de ser el contrari i l’expressió, per tant, hauria de ser "Arena de Tàrraco", de la mateixa manera que en bon català es diu "Platja de Castelldefels" (i no "Castelldefels Platja", que recorda sospitosament el Miami Beach americà) o, més clar encara, "suc de taronja" (i no pas "taronja suc", oi?). Per tant, l'expressió Tàrraco Arena conté un calc lèxic i alhora un altre de sintàctic, tots dos procedents de l’anglès. Segurament, un factor que convé no menystenir en la proliferació relativament recent d’aquest tipus de calc sintàctic és el fet que el mateix nom oficial del club esportiu més emblemàtic de Catalunya... també conté aquest anglicisme! Efectivament, Futbol Club Barcelona també és un altre anglicisme com una casa de pagès (en lloc de Club de Futbol Barcelona), de la mateixa manera que ho és la denominació Catalunya Ràdio (en comptes de Ràdio Catalunya), com recentment em va fer veure el doctor Joaquim Mallafrè.

Sigui com sigui, finalment, el que ja no té ni cap ni peus és afegir el nom plaça al calc Tàrraco Arena, perquè aleshores un es pregunta si el que es vol dir amb la nova denominació és que el recinte remodelat és alhora "arena i plaça de Tàrraco", "plaça d'arena de Tàrraco" o què?

En definitiva, crec que el cas d’aquest TAP exemplifica de manera clara com un esnobisme absurd més un pèssim sentit lingüístic són una perillosa combinació que ha donat a lloc a un autèntic engendre lingüístic. I en aquest sentit convé dir que déu n’hi do! la ratxa batejadora que estem vivint últimament a Tarragona després del desafortunadíssim Tarracajorrani de fa uns mesos (en teoria, acrònim de “Tarragona és candidata als Jocs Mediterranis”).

¿No hauria estat més senzill conservar el nom de tota la vida per a la nova instal•lació remodelada, o sigui, plaça de toros de Tarragona? Sens dubte, a la seva claredat aquest nom hi suma l’avantatge de coincidir amb la seva denominació popular, a banda de resultar impecable des del punt de vista lingüístic. (I que no se'm digui que precisament ara que s'han prohibit les corrides a casa nostra no té sentit conservar el nom de plaça de toros; al revés, conservant-lo aconseguirem que, d'aquí a uns anys, els protaurins recordin amb nostàlgia que aquí s'hi van fer corregudes de toros, mentre que els antitaurins explicaran amb orgull als seus néts que ara, afortunadament, ja no se n'hi fan!) A aquest raonament, en canvi, l’amic Guillermo Soler hi contraposa la convicció que una instal•lació nova demana un nom nou. Depèn, li responc jo; no sempre és així: precisament molts topònims urbans fan referència a realitats que actualment ja no existeixen, però que el nom precisament ha fossilitzat: per exemple, al carrer del Portalet ja no n’hi ha cap, de portalet, però la via se’n diu encara. Un altre exemple: al meu poble, Vilanova i la Geltrú, un conegut bar de la plaça de la Vila, quan va obrir, va decidir conservar el rètol (i per tant el nom) de l’antic negoci que ara ocupa, La carpeta moderna (era una papereria), tot i que ara s'hi venguin cerveses i cafès i no pas carpetes o llibretes. I a Tarragona mateix tenim els exemples de dos edificis emblemàtics (La Tabacalera i La Chartreuse) que han mantingut el nom malgrat el canvi de funció.

Perquè, al capdavall, com ha escrit el meu amic Francesc Marc Álvaro, contràriament al que se sol creure, les ciutats, abans que les persones, les fan els topònims. I per això no té gaire sentit anar-los canviant alegrement i gratuïtament.

El Concurs de Tarragona el 2002, quan la plaça de toros era encara... la plaça de toros! (foto del web http://atlas.mat.ub.es/personals/gemma/con2002.html).

2 comentaris:

  1. Xavi:

    Diverses qüestions. Com ja saps, a un pro-anglo com jo no li fa tant de mal als ulls el "Tarraco Arena" (la reiteració "plaça" sí que me l'hauria estalviat). Segurament té un punt d'esnobisme, com dius, però fa gràcia perquè hi ha una coincidència entre el llatí (clàssic) i l'anglès (modern).

    En tot cas, em reconeixeràs que Tarraco Arena Plaça pot ser incorrecte lingüísticament, però si més no descriu l'equipament, no com la cutreria de "Tarracajorrani", que sembla un insult en basc.

    Efectivament, trobo fins a cert punt lògic que a un nom equipament se li posi un nou nom, especialment quan l'activitat originària ja no es tornarà a fer. Ara bé, això no vol dir que, popularment, a Tarragona en continuarem dient "plaça de toros" tota la vida. I el que sí em va semblar francament ridícul van ser les declaracions de Josep Poblet, president de la Dipu, no fent servir aquesta expressió "plaça de toros", i fins i tot remarcant-ho. Lamentable!

    I, finalment, un matís: ni la Tabacalera ni la Chartreuse han canviat, de moment de funció. Malauradament, tant en un cas com en un altre continuen sent antigues fàbriques en estat ruïnós a l'espera de remodelació.

    ResponElimina
  2. Guille:

    Reconec que lluitar contra aquest calc sintàctic ("Tàrraco Arena") és potser una batalla perduda, perquè està proliferant; però, esclar, com a lingüista m'hi resistiré i ho denunciaré. En tot cas, es tracta d'una qüestió que el professor Lisardo Rubio explicava molt gràficament: les llengües romàniques som "llengües OTAN", mentre que l'anglès és una "llengua NATO". D'acord? Per tant, Tàrraco Arena és NATO, i jo vull que sigui OTAN (i, a més, sense el calc lèxic "arena" per "recinte esportiu...").

    Respecte a La Tabacalera i La Chartreuse, no m'he expressat bé; el que volia dir és que quan aquests equipaments tornin a funcionar (com a centre cultural, escola d'idiomes o el que sigui) estaria bé que conservessin el nom. El que jo critico és aquesta mania de canviar gratuïtament (i desafortunadament) els topònims: un altre exemple recent és el de l'Antiga Audiència: ¿a qui carai se li va acudir rebatejar-la com a Centre Cultural el Pallol, sent com és Antiga Audiència un nom tan bonic?

    Dius que a tu Tàrraco Arena no et fa mal als ulls; a mi, més que als ulls és a les orelles que em fa mal, com aquest horrible exotisme "papanatas" (uso el castellanisme conscientment)que bateja urbanitzacions catalanes amb noms tan escaients com California Park (sempre és millor amb "k" que amb "c"!), Montaña del Mar, Las Américas...

    En fi, insisteixo: les ciutats són, sobretot, els seus topònims. Cuidem-los una mica.

    Gràcies pel comentari.

    Xavi

    ResponElimina