dilluns, 9 d’agost de 2010

Mulţumim, România! El romanès (i III)


Inscripició romanès-alemany (Braşov).

"En aquesta casa hi va viure en sa joventut..." (Sibiu).

Aquesta tercera i última entrega del viatge a Romania la dedicaré íntegrament a algunes consideracions sobre la llengua romanesa, que, com ja he dit, ha estat un dels motius personals per descobrir Romania. Això no obstant, no us espanteu, ja que no es tractarà de cap dissertació acadèmica, sinó més aviat d'algunes impressions que el romanès m’ha deixat en aquesta primera presa de contacte.

Com se sap, el romanès i l’italià són les úniques llengües romàniques que no fan els plurals dels noms acabats amb –s: així, al català llops i castellà lobos hi corresponen l’italià lupi i el romanès també lupi. Això s’explica perquè mentre que la majoria de llengües neollatines fan el plural dels noms a partir de l’acusatiu plural del llatí (acabat amb –s: LUPOS > llops, lobos), el romanès i l’italià, en canvi, formen el plural a partir del nominatiu plural llatí (acabat amb vocal: LUPI > lupi, lupi). D'altra banda, el romanès també ha conservat l'antiga desinència llatina de genitiu-datiu, de manera que mentre que lupul vol dir ‘el llop’, lupului és ‘del llop’ i ‘per al llop’, i lupilor ‘dels llops’ o ‘per als llops’.

També és característic del romanès el fet que l'article determinat està sufixat al nom tot formant una sola paraula:

lup: 'llop'
lupul: 'el llop'
parcul: 'el parc'
arcul: 'l'arc'
capră: 'cabra'
capra: 'la cabra'

Pel que fa a la fonètica, el que em crida més l’atenció són les abundants consonants palatals (que es diferencien de les corresponents no palatals escrivint-hi a sota un apèndix que recorda a una coma) i algunes vocals. Per exemple, ţ es pronuncia aproximadament ts (Piţurca /pitsúrka/), mentre que ş es diu com la nostra xeix en caixa, sense pronunciar la i (Braşov /braixóv/). Respecte a les vocals, convé destacar ă (que sona més o menys com la nostra vocal neutra) i â/î, més complicades de dir per a nosaltres.

Tocant aquests apèndixs, em va cridar l'atenció que sovint, en textos impresos, aquests no hi apareixien, segurament a causa de dificultats tècniques (així, es veu escrit BRASOV en comptes de BRAŞOV), cosa que em va recordar el cas de les nostres majúscules, que molts s'entesten a no accentuar (n'hi ha que fins i tot s'inventen una pseudoregla per al castellà que no obliga a posar-los la tilde!).
¿Oi que és fàcil, el romanès?

Finalment, quant al lèxic, el 91% és de procedència llatina, el 3% de formació interna (bàsicament també llatí), el 4% és d’origen eslau (per exemple l’adverbi d’afirmació da = 'sí') i el 2% té altres procedències (hongaresa, turca...). Com a curiositat, vegeu els següents mots idèntics en català i romanès: foc, bou, cap, nas, viu, joc, arc...

Pel que fa a la base lèxica llatina, convé dir que a vegades el mot romanès prové d'una paraula llatina que no ha transcendit al català (o hi ha transcendit amb un altre significat). Així, tenim cuvânt ('paraula') procedent de CONVENTUM; bătrân ('vell') que ve de VETERANUM; alb ('blanc') del llatí ALBUM...

Això no obstant, malgrat la indiscutible filiació romànica de la llengua romanesa, el cas és que en un primer contacte, sense estudi previ de l'idioma, la intercomprensió entre un parlant de català o castellà i un altre de romanès és gairebé impossible. A tot estirar, es comprendran alguns mots d’arrel llatina, però molts altres quedaran incompresos. Ara bé, amb un estudi sistemàtic estic convençut que un catalanoparlant o castellanoparlant pot adquirir un coneixement bàsic de romanès en relativament poc temps.

Per acabar, deixeu-me que us ofereixi una llista de falsos amics (alguns divertits) entre el romanès i el català i el castellà. Poftă bună! (bon profit!):

* casă: a banda de ‘casa’, també vol dir ‘caixa (en un supermercat, per ex.)’.
* despre: ‘sobre’ (parlar sobre un tema). ‘Després’ és apoi.
* miel: ‘xai, corder, be’. ‘Mel’ es diu miere.
* mai: ‘més’. ‘Mai’ es diu niciodată.
* primărie: ‘ajuntament’.
* fustă: ‘faldilla’. ‘Fusta’ és scândură.
* mândru: no té res a veure amb ‘mandrós’; vol dir ‘orgullós’.
* gândul: doncs no, no és ‘dropo’; significa ‘el pensament’.
* pa: ‘adéu’. ‘Pa’ és pâine.
* ciorbă /txórba/: res a veure amb la xicota; significa ‘sopa’!
* pahar (sona com el castellà pajar): vol dir 'got'.

En definitiva, aquest viatge per Bucarest i Transsilvània m'ha permès conèixer de més a prop una llengua germana del català i del castellà. En tot cas, l'aproximació m'ha fet despertar l'interès per aquesta llengua romànica sovint injustament oblidada pels parlants dels altres idiomes neollatins.

"Compte! Gos (ca) dolent!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada