diumenge, 11 de juliol de 2010

“Quanta glòria és passada.” Lo Retrobament (II)

Claudio Gabriel Sanna i Claudia Crabuzza, a l'escenari del Teatre Cívic.

El 24 de juny al vespre, el petit però bufó Teatre Cívic de l’Alguer acull l’acte oficial d’inauguració del 50è aniversari del Viatge del Retrobament. L’ocasió em permet, doncs, de visitar per dintre per primera volta aquest emblemàtic edifici de l’Alguer Vella que em recorda bastant el Teatre Principal de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú. A la plaça del Teatre, just davant de l’edifici, la gent s’espera per entrar. Aleshores tinc ocasió de saludar alguns amics algueresos: Gavino Balata i Anna Maria, la seva xicota; Pasqual Mel·lai, l’entranyable cosidor de l’Alguer, la bugaderia-sastreria del qual, que va tancar fa només uns mesos, era l’autèntic Consolat de Catalunya a l’Alguer (com el va batejar Pere Català i Roca), i Antonio Sotgiu, un nou companyó alguerès que fins aquest moment només coneixia virtualment gràcies a Facebook, el qual m’ha reconegut i m’ha vingut a saludar amablement. Abans d’entrar, també saludo Jordi Castells, exalcalde de Valls, que m’informa puntualment del resultat de l’actuació castellera de Sant Joan a la plaça del Blat.

Un cop a l’interior del teatre, l’Elena i jo, acompanyats pel Gavino i l’Anna Maria, seguim l’acte des d’una llotja del segon pis. El presenta Elisabeta Dettori, una jove presentadora del canal Catalan TV de l’Alguer. A l’escenari, les banderes catalana, sarda, italiana i europea presideixen solemnement l’esdeveniment. D’entrada, una actuació musical dels Claudis, o sigui, els algueresos Claudio Gabriel Sanna (exmembre del grup Càlic i ara cantant en solitari) i Claudia Crabuzza, que ens ofereixen dues cançons: la primera, una de tan emblemàtica com “La ginqueta” de Pino Piras, que parla de la història de la catalanització de l’Alguer:

“Quanta glòria és passada
a damunt de la pedra rodona,
la ginqueta de història raona [...]”

I la segona, “Mariner, bon mariner”.

A continuació hi ha tots els discursos protocol·laris de les autoritats: de Marco Tedde, síndic (batlle) de l’Alguer; de Margarida Aritzeta, directora general d’Acció Departamental del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya; dels representants de les ciutats agermanades amb l’Alguer, entre els quals hi ha Rosa Maria Rossell, tinent d’alcade de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, i de Rafael Melis, president de l’Associació de Sards d’Espanya, entre d’altres. De tots els parlaments, destacaria el de Margarida Aritzeta, per la seva emotivitat, i el del Sr. Melis, que va confessar amb agraïment que a Catalunya quan recorden que a Sardenya hi ha l’Alguer els tracten més bé. Entre les personalitats presents a l'acte hi ha també Carme Dalmau, la vídua de Pere Català i Roca, ànima del Viatge del Retrobament del 1960 i el nom del qual és contínuament recordat, amb afecte, agraïment i admiració, aquests dies.

Un altre dels moments més emotius de l’acte és quan puja a l'escenari el Sr. Conrad Valls, que el 1960, amb només onze anys d’edat, va participar en el Viatge del Retrobament a bord del Virginia de Churruca, amb els seus pares i sa germana. Aquest és el català del qual vaig parlar en un altre apunt del meu blog gràcies a l’anècdota que me’n va exlicar l’amic Pasqual Mel·lai. El cas és que el Sr. Valls, preguntat per Elisabeta Dettori, es va emocionar quan va recordar les banderes catalanes que van veure a l’arribar a l’Alguer, aleshores prohibides a casa nostra.

A continuació, el Dr. Guido Sari pronuncia la conferència acadèmica “Breu història del Retrobament”, que ens dóna algunes de les claus històriques de les difícils relacions entre l’Alguer i els Països Catalans.

L’acte es clou amb una nova actuació musical dels Claudis, que ara ens brinden la cançó “Lo nassaiolo”, del cantant alguerès Pasqual Gallo (anomenat Pasqual Gall pels seus compatriotes). La peça parla dels nassaiolos, o sigui, dels pescadors que pesquen amb la nassa (la nansa), i Claudio Gabriel i Claudia fan participar el públic en la interpretació. Atès l’èxit rotund dels cantants algueresos, aquests acaben oferint un bis: “La criació”, una altra cançó emblemàtica de Pino Piras que es demana, en clau irònica, sobre la identitat dels algueresos:

“Quan [Déu] ha triat la raça algueresa
ha pres la gent de cor moll,
que no és furba [astuta] ni mataresa [entremaliada],
lis hi ha donat una terra de sol.

Però, però, però...
no sem cuits i no sem crus,
no sem sardos ni espanyols,
no sem bells i no sem feus [lleigs],
ja sem fets com Déu vol!”

(Per cert, respecte a “La ginqueta” i “La criació”, l’amic Gavino Balata proposa que la primera sigui l’himne oficial alguerès i la segona, l’himne oficiós. L’amic Luca Nurra, en canvi, tifa clarament “La ginqueta”.)

Amb el Gavino Balata i l'Anna Maria

Un cop acabat l’acte oficial d’inauguració del 50è aniversari del Retrobament, mentre la majoria de la gent es dirigeix cap a la Torre de l’Esperó Reial o de Sulis a inaugurar l’exposició fotogràfica, jo me'n vaig corrents a l’entranyable placeta de la Santa Creu, al cor de l’antic call jueu de l’Alguer, on té lloc la presentació de dos llibres: la novel·la La Palmavera, de l’osonenc Àlex Garrido, ambientada a l’Alguer, i l’assaig El feixisme a l’Alguer, de l’alguerès Marcel Farinelli. Lògicament, em compro tots dos llibres, dels qual ja parlaré quan me'ls hauré acabats de llegir. La presentació està precedida per les cançons d’Àngel Maresca, lo barber, però d’ell i de la seva actuació ja en parlaré en l’apunt següent. Per acabar aquest només vull comentar un parell de coses més: a la placeta tinc ocasió de retrobar el bon amic Luca Nurra; així, mentre parlem en català una senyora que és a la vora ens pregunta si som espanyols: està clar que el fet d’haver-nos sentit enraonar en català l’ha sorprès agradablement: el Luca li diu que ell és alguerès i jo, que sóc català. Tot xerrant (o txatxarant, en bon alguerès!), resulta que és la germana de l’Àngel Maresca!

Finalment, després de la presentació és l’hora d’anar a sopar amb la resta de la família: ho fem en un restaurant de la Muralla, a la llum de la lluna, amb una carta que ens sorprèn agradablement: redactada també en català, presenta el Menú del Retrobament.

Conrad Valls i Elisabeta Dettori, al Teatre Cívic.

4 comentaris:

  1. "Mariner, bon mariner" és la meua cançó algueresa preferida (d'entre tantes que m'agraden):

    http://www.goear.com/listen/315da79/mariner-càlic-i-maria-del-mar-bonet

    Encantada de conèixer-te i saludar-te en dos moments històrics en tan poc temps: Lo Retrobament de l'Alguer i la manifestació 10J.

    Salut i futur!

    Noëlia

    ResponElimina
  2. gracies Xavier! molt bon comentari i
    gracies per la foto.
    abraçades

    ResponElimina
  3. Noëlia:

    Retrobar-te a la manifestació del 10J va ser una feliç i agradable coincidència. I conèixer-te a l'Alguer, un gran plaier (compliments pel tou alguerès!).

    Una abraçada i molta sort amb els teus projectes!

    Xavier

    ResponElimina
  4. Claudio:

    Moltes gràcies per deixar aquí el teu comentari: per a mi, que sóc un seguidor de la teva música, és un gran honor!

    Mos entenem!

    Xavier

    ResponElimina