dilluns, 12 de juliol de 2010

Àngel Maresca, lo barber. Lo Retrobament (III)

Àngel Maresca, lo barber.
Àngel Maresca és lo barber per excel·lència de l’Alguer. Així es diu el seu negoci, “Lo barber”, en català, situat darrere de la Torre de Sant Joan de la Barceloneta de Sardenya. La primera vegada que en vaig sentir a parlar va ser en el famós Caçadors de paraules de fa uns anys dedicat a l’Alguer: me’n recordo que l’Àngel li feva la barba [afaitava] al presentador, el Roger de Gràcia, mentre parlaven de la difícil situació actual de l’alguerès (“És la llengua del probe!”, deia l’Àngel). A més, un cop acabada la feina, l’Àngel treia una guiterra d’un armari i es posava a cantar-li una bella romança al Roger, “Minyona morena”:

“Desperta-te, oh prenda graciosa,
i escolta la mia llamenta,
que mentres tu dromis contenta,
jo pas la vida afanosa (...)”

I és que l’Àngel Maresca, a part de ser barber, també és cantant, i canta sempre en alguerès. Després de veure’l en aquell programa, el maig de l’any passat l’amic Luca Nurra, aprofitant que venia a Tarragona a jugar un partit del Quatre Barres de rugbi, va tenir el detall de regalar-me dos CD de música algueresa. I, oh sorpresa, entre les cançons n’hi havia una de l’Àngel, “Al carrer de la Pretura”, que, a còpia d’escoltar-la moltes vegades, quasi m’he après de mèmoria:

“Al carrer de la Pretura [Jutjat]
hi ha una taverna escura [fosca],
estant tot el dia cantant,
i n’hi ha u que és sempre mesurant.
Sagarineta que canta “Tosca”
i beu sol lo de Sella e Mosca,
Madriga ame l’estampel·la [crossa]
beu sol lo de Maristel·la;
Probonaro està ballant
i La Timpa està sonant [tocant]
i cantant en alegria
la "Camera a gas" en companyia.
En companyia de la bona gent
hi és qui parla del mal temps,
hi és qui parla de les campanyes
i beu sol lo de Mamuntanas.
I pa i oliva i pa i fromatjo
i ja se’n vanen cantant adagio
lo mariner, lo campanyolo [pagès]
i tots los altros hi fanen lo rodo [fan rotllana]
per entonar l’última cançó
però els han tirats al carreró (...)”

(El carrer de la Pretura existeix a l’Alguer Vella. M’han explicat que, fa uns quants anys, en un dels seus debaixos [soterranis] hi havia una taverna molt popular que era coneguda amb el nom de “Camera a gas” a causa del fum que hi havia al local procedent dels cigarrets i havans dels seus parroquians. Una altra versió diu que el fum sortia d'una olla que hi havia al mig del local, on es coïen faves!)

El mes de febrer passat, en un altre viatge a l’Aguer, vaig demanar al Luca que em presentés l’Àngel, de manera que vam anar a veure’l a la seva barberia, on el vaig saludar a ell i també sa muller. Quan li vaig dir que era de Tarragona, em va contestar que hi havia actuat als anys vuitanta, a les Voltes del Pallol, just on jo treballava fins fa ben poc! També vaig aprofitar per demanar-li alguns dubtes de vocabulari que tenia sobre “Al carrer de la Pretura”.

Amb el Luca Nurra i l'Àngel Maresca (al mig), a la seva barberia, el febrer del 2010.


El 24 de juny passat, dins els actes del Retrobament, va fer una petita actuació musical a la placeta de la Santa Creu, just abans de la presentació dels llibres La Palmavera, d'Àlex Garrido, i El feixisme a l’Alguer, de Marcel Farinelli. I a fe que aquesta actuació va ser especialment emotiva. Per començar, l’Àngel va saludar, en alguerès, tot el públic assistent i va començar a explicar anècdotes: de fet, bromes que es feien abans als aprenents de barber i que ell mateix havia viscut en carn pròpia. Així, recordava com una vegada li havien dit: “Minyó, vés a cercar oli de colze, que s’és acabat!” I ell havia anat on li havien dit i n’havia tornat amb una ampolleta plena de pixats! Un altre cop l’havien fet anar a buscar aigua i quan havia arribat al lloc on en teoria en tenien li havien “gitat un poal d’algua per damunt del cap!”. I encara una tercera volta l’havien fet anar a cercar un impossible “quilò d’ombra del campanil”!

A més, l’Àngel va recordar el nom d’altres barbers algueresos, com Antoni Dalerci (1902-1958), autor de “Alguer mia”, una de les cançons més conegudes i estimades pels habitants de la Barceloneta de Sardenya (“Lo país meu sés tu, oh Alguer mia”). No deixa de ser curiós, perquè el juliol de l’any passat, justament en aquest escenari, vaig tenir ocasió de conèixer casualment un dels seus fills, Vittorio, que es va emocionar quan li vaig cantar la primera frase de “Alguer mia”. Doncs bé, l’Àngel Maresca va recordar que antigament hi havia una germanor molt bonica i un gran sentit de l’humor en el gremi de barbers algueresos.

A continuació, l’Àngel va anunciar la primer peça del vespre: una composició seva inèdita que havia escrit després del Retrobament del 1960, que va dedicar a Pere Català i Roca i que parlava de la seva descoberta de la catalanitat i de la llibertat que els germans catalans havien anat a trobar aleshores a l’Alguer. Sens dubte, una emotiva cançó que va fer escapar més d’una llàgrima entre el públic. Després, l’Àngel va cantar amb sentiment una versió de les Cobles de la conquista dels francesos, un text (la còpia més antiga és del segle XVI) que descriu l’assalt de la ciutat de l’Alguer la nit del 5 al 6 de maig del 1412 per part del vescomte de Narbona, amb l’ajut dels sasseresos, que els algueresos i les alguereses van repel·lir heroicament (Sardocatalana, d’August Bover i Font; Denes, Paiporta 2007, p. 77 i ss.). En reprodueixo la cobla VII, en què es descriu la decisiva intervenció de les dones de l’Alguer en la defensa de la ciutat:

“De les dones vos diré
diñas son de gran llaor,
quals tingueren gran coragie
defensant al llur señor.
Aportàvan totas lleña,
cascuna ab son brandó,
per metre foch a la torre
que se apella lo Esparó,
dient: Múiran los francesos,
que han fet la traició
al nostre Rey de Aragó
!”

Finalment, la vetllada musical va acabar amb la interpretació d’una cançó dedicada a la duríssima vida dels pescadors de l’Alguer d’abans, una peça que, segons em va aclarir la germana de l’Àngel, que seia al meu costat, estava dedicada al “babu [pare], que era mariner”.


L'Àngel, a la placeta de la Santa Creu.

Com he explicat en altres entregues d’aquesta crònica del Retrobament, després d’aquesta actuació musical me’n vaig anar a sopar a la Muralla amb la família, tot i que, després, a la nit, vam anar a la passejada Barcelona, al Vilatge del Retrobament, on vam assistir a la segona part del concert de cançons alguereses (la primera, en què hi va actuar el meu amic Joan Carles/Giancarlo Sanna, i que va ser tot un èxit segons els que la van veure, malauradament me la vaig perdre: me desplau, Joan Carles!).

Aquesta vegada dalt de l’escenari es van rellevant l’Àngel Maresca, el Pietro Ledda, el Berto Calaresu, el mateix Joan Carles Sanna i algun altre músic alguerès que malauradament no conec. Tots ells, amb les seves cançons, la seva fina ironia i el seu gran sentit de l’humor, ens fan passar una molt bona estona. Jo, especialment, xalo de valent perquè tinc ocasió de cantar, a l’Alguer, les cançons alguereses que conec! Però el súmmum és quan l’Àngel torna a l’escenari i anuncia que dedica “a un amic català” la seva cançó “Al carrer de la Pretura”: gràcies, Àngel, de tot cor: aquest és el millor regal que em podien fer!

Entre les cançons que es van tocar ens va agradar moltíssim una de molt original en què, aprofitant la melodia de vells temes (com algun rock, “Il mondo” i altres cançons italianes), l’Àngel hi havia posat una lletra pròpia en alguerès en què narrava els seus anys juvenils: com es divertia el jovent alguerès de la seva època, com lligaven amb les minyones... També interpreta “Caterí”, de Pasqual Gallo (Pasqual Gall [pronunciat /gál/] per als algueresos), les cançons del qual diu que són “les més belles”. De fet, Gallo (1922-1996) és l’iniciador de la nova cançó algueresa (segons el Calendari alguerés del 2004) i la meva amiga Maria m’ha explicat que quan ella era petita anava a la seva escola a cantar-los cançons alguereses.


De Pasqual Gall, el Pietro i el Berto interpreten “Los arabos”, una curiosa peça que pel que diu la lletra dedueixo que deu fer referència a la crisi del petroli del 1973. I del gran Pino Piras, la divertida i obscena “La feminista”, en què els òrgans sexuals masculí i femení (lo txitxí i la txitxina, respectivament) mantenen un interessant diàleg, i que els músics algueresos dediquen a una parella de catalans presents en el concert.
Tot plegat acaba amb un popurri de temes algueresos amb la tornada de la popular "Anem, anem anant!": "Iel·lo, iel·lo, iel·lo que ja és així!", una cançó que coneixen i canten tots els algueresos (encara que no parlin habitualment en alguerès), com vaig tenir ocasió de comprovar personalment el febrer passat, en plena celebració del Carraixali [Carnaval] alguerès.

A l'última foto: Berto Calaresu (amb el micro a la mà) i Pietro Ledda (a la dreta, amb la guitarra).

2 comentaris:

  1. totta gent che ta fa' passa una beglia taldara i an allagria

    ResponElimina
  2. És ver, Gianni: són tots verament bravos! I bona gent! Un salut!

    ResponElimina