dijous, 8 de juliol de 2010

“Altra al món com a tu no n’hi ha.” Lo Retrobament (I)

Al Cruise Roma, al port de Barcelona, abans de salpar. D'esquerra a dreta: Elena, jo, ma tia Fini i mon tio Ximo.

La nit de Sant Joan un grup d’una cinquantena de tarragonins vam sortir de la plaça Imperial Tàrraco amb autocar en direcció al port de Barcelona per anar a l’Alguer a participar en els actes del 50è aniversari del Viatge del Retrobament. En el meu cas es tractava de la cinquena vegada que anava a l’Alguer, tot i que aquest viatge era especial perquè m’hi acompanyaven l’Elena, ma germana Carmen i els meus oncles de Petrer Ximo i Fini.

El trajecte de Tarragona a Barcelona certament es va fer curt perquè ens el va amenitzar el Raül Font, secretari de l’associació Els Amics de l’Alguer de Tarragona i cap de l’expedició, amb una interessant xerrada sobre el país català de Sardenya amanida amb l’audició d’un CD amb cançons típiques alguereses. De fet, el Raül ens va fer escoltar la peça “Oh Miquel, davalla lego” i ens va proposar que ens aprenguéssim la tornada perquè fos el nostre crit de guerra durant l’estada a l’Alguer:

“Oh Miquel, davalla lego [aviat],
pren l’ampolla i la gurguta [mena de carabassa],
que tenim la gola eixuta,
no podem manco parlar.

Do-mos vi, do-mos vi, do-mos vi...
O si no no mo n’anem de aquí!”

Doncs bé, la proposta va tenir èxit i la major part del grup no només ens vam aprendre la cançó, sinó que la vam cantar en algun moment a l’Alguer (a les ordres del serrallenc Pito Mosquits!).

Arribem al port de Barcelona i embarquem en el minicreuer Cruise Roma de la companyia Grimaldi que fa el trajecte Barcelona-Porto Torres (Sardenya)-Cività vecchia (Itàlia), que salpa amb una hora de retard. La veritat és que tots els que vam néixer entre finals dels seixanta i començaments dels setanta (jo sóc del 67) no podem evitar d’esmentar que el barco ens recorda una sèrie de la TV que va ser emblemàtica a la nostra època (sí, no ho podem negar: som la generació de la tele!): “Vacaciones en el mar”, el títol original de la qual era “Love boat” (el que passa és que aleshores no sabíem anglès!). En efecte, les comparacions són inevitables i quan pugem a coberta comprovem que el cambrer de la barra de bar que dóna a la piscina ...tambe és negre (com el de l’anunci de piña colada)!

En fi: passem la revetlla de Sant Joan a la discoteca que hi ha a la popa del vaixell, amb una bona coca i dues copes de xampany incloses en el preu que hem pagat pel viatge. La gent no està gaire animada i algú pregunta, amb evident sorna, si la música que sona és del primer Retrobament (que es va fer l’any 1960!). Després anem a gitar-nos als nostres camarots, bastant còmodes, i cap a quarts de dotze del migdia desembarquem a Porto Torres, una localitat que queda a uns 30 quilòmetres al nord de l’Alguer. Al port ens esperen uns autocars que ens portaran cap a l’hotel, sempre seguint les indicacions del nostre guia alguerès Julià/Giuliano.

A la tarda participem en la visita guiada a l’Alguer Vella que surt des del Portal. El nostre guia és el jove Marcel, que durant la visita anirà seguint les evolucions del partit Itàlia-Eslovàquia, de la primera fase del Mundial de Sud-àfrica, gràcies a uns auriculars. En aquesta ocasió, per a mi el més interessant és la visita al Museu Diocesà d’Art Sacre, a l’exesglésia del Rosari, que abans de ser tancada al culte als anys seixanta era la iglésia (forma algueresa d’aquest mot) dels mariners, que sempre hi anaven a resar quan tornaven de la marina (mar). Com ens explica la guia en alguerès, al museu es conserva bona part del tresor de la catedral de Santa Maria, sobretot argenteria i estàtues, i altres peces valuoses d’altres esglésies històriques de l’Alguer. De fet, a través dels precisosos carrers, carrerons i places de l’Alguer Vella anem visitant algunes d’aquestes esglésies, com la de Sant Miquel (amb la seva emblemàtica cúpula de rajoles policromades), la de Misericòrdia o la mateixa catedral (on tothom admira la imatge de la Moreneta que precisament hi van dipositar els expedicionaris del 1960, amb mossèn Rebull al capdavant), i passem per davant de la iglésia del Carmen [kálmen], on també comença el mític carrer del Carmen (via Cavour), un dels més emblemàtics de l’Alguer Vella.

Continuem la passejada i comprovem que la majoria de bars tenen la tele a fora, al carrer, perquè els clients puguin seguir a l’aire lliure el partit d’Itàlia. De fet, a la plaça de l’Sventramento (un espai urbà que es va formar com a conseqüència del bombardeig sobre l’Alguer de l’aviació aliada el 17 de maig del 1943, que va causar víctimes mortals) veiem com Eslovàquia fa el primer gol del partit, davant de la decepció dels tifosi de la squadra azzurra. Després, quan tornem cap al Portal, el Marcel, el nostre guia, aixeca els braços en senyal de triomf perquè Itàlia acaba de marcar, però segons després tot el grup de catalans fa senyals amb els braços indicant que el gol ha estat anul·lat. Al final, 2-3 a favor d’Eslovàquia, disfatta azzurra inesperada (a l’endemà, el titular dels diaris era: “Vergogna!”) i el meu amic independentista sard, content com un gínjol! (Vegeu la foto a sota)

Al Portal (o Porta Terra) ens espera la Irene Coghene, que ens fa una breu però molt interessant explicació històrica de l’Alguer i ens fa pujar al capdamunt, des d’on hi ha una vista certament priviegiada de la ciutat i del seu entorn. La visita acaba a l’interior de la Torre de Sant Joan (o del Mig, perquè queda entre el Portal i la Torre de Sulis), on ens ofereixen un bon pica-pica amb vins algueresos i productes sards com el pa carasau (sense llevat), formatge pecorino...

“Ja sem tornats a l’Alguer!”, penso, feliç de ser una altra vegada a la Barceloneta de Sardenya, que ens ha tornat a acollir amb la seva proverbial màgia. I aleshores (rememorant l’esplèndida vista des del capdamunt del Portal) em ve al cap la cançó d’Antoni Cao Lo país meu, la lletra de la qual subscric totalment:

“Al maití, quan a l’alba espunta el sol,
mil colors dóna a l’Alguer mia,
un amor sés [ets] tu, oh terra mia,
qui te veu de te deixar lo cor hi dol.

Tu sés la mare mia, oh bella Alguer,
te tenc adrins del cor i cada dia
jo prec per a tu, oh terra mia,
de tot cor te prec i te vull bé.
A tots te present, oh país meu,
a tots agrada, a tots agrada assai [molt];
sés una terra inspirada de Déu,
altra al món com a tu no n’hi ha.”

Magnífica vista des del capdamunt del Portal, amb els campanils de Sant Francesc i Santa Maria i, al fons, el Cap de Caça.


El mític carrer del Carmen ( a la dreta, l'església homònima).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada