"La ginqueta", de Pino Piras

Aquesta cançó, escrita per Pino el 1979, parla de la història de la catalanització de l'Alguer. De fet, Pino explica una mena de faula en què una ginqueta (un dels còdols emblemàticament algueresos amb què estan empedrats els carrers de l'Alguer Vella, on va néixer) li conta tot allò que ha vist al llarg dels anys. Raffaele Sari Bozzolo (Il canzoniere di Pino Piras, 2007) diu que aquesta era una de les cançons de què Pino se sentia més orgullós.

Com que no he trobat cap vídeo de Pino cantant la cançó, us en poso la magnífica interpretació que la cantant algueresa Claudia Crabuzza en va fer el març del 2007, en la inauguració de la plaça Pino Piras a l'Alguer Vella:

‘La ginqueta’

Quanta glòria és passada
a damunt de la pedra rodona,
la ginqueta de història raona [enraona],
la ginqueta n’és fins allisada.
I quantes versos me dóna
quan vaig a collir poesia,
l’antiga ginqueta retorna
cantar-me veus de genia [nissaga, raça]:
comtes, barons i barrotxs [carros] i cavalls,
passos de peu descalç.

L’Alguer de sempre se vanta
de ésser país català,
la ginqueta me vol recordar,
a mi ella me canta:
verso el tres-cents i cinquanta [1350]
la rocaforta [fortalesa] algueresa
té força naval genovesa
a mig de una mar que t’encanta.

L’humil ginqueta assentada,
carinyada [acariciada] de brincs [salts] de pardals,
de altres ginquetes pressada
me parla de antics germans;
ma ninguna rima escandida
que fa així cartolina il•lustrada [postal]:
és muda la d’ella [la seua] parlada
quan canta històries de vida.

Fem part de la corona
quan Pere lo Cerimoniós
s’aixeca un dia boriós
a dar l’orde que no perdona:
envia Cabrera, almirall
de vaixells aragonesos
contra sardos i genovesos;
Cabrera vinci [venç], és normal:
set-cents combatents genovesos
contra, sol, vint-i-mil de Aragona.

Lo Dòria resisti sis mesos;
Pere no fa més cirimònia:
diu al Dòria de fer bon minyó,
que l’Alguer té de estar catalana.
Se firma la sotomissió,
de lluitar ningú té més gana.

La ginqueta dolça me diu
que en allí, al vell carreró,
on té la col•locació,
hi estava lo pòpul [poble] més viu:
reis que avui són en glòria
passaven en gran comunió
senyant formes de història;
bisbes en porcessó,
rodes que tragen [arrosseguen]canons,
cutxos [gossos], gates, ratons.

Diventem [esdevenim] país català,
tanto Roma és alluny,
Barcelona la mare siguerà [serà]
que l’Alguer ne guadanya [guanya] un bon punt.
La ginqueta diu lo que sap,
dolça veu de natura,
històries de cap en cap,
rondalla eterna que dura.

L’Alguer s’anava formant
de gent de antiga raça,
català s’enteneva [sentia] parlant,
al sardo hi tanquen la plaça.
Lo país és de la corona,
lo rei hi diu: “Fidelíssima!”
Sem gemel•los [bessons] de Tarragona!
Tota història bel•líssima.

La ginqueta a tants, se sap,
no dóna gran sensació.
Si envetxe [en canvi] t’escudi [et pica] al cap
Al•lora sí que l’entens [sents] l’emoció.
Algueresos, força i coratge!
Catalunya és plena de glòria,
mos ha dat un dolç llinguatge,
lo guadany [guany], però, és de la història.

Quanta glòria és estada
sobre la pedra rodona,
la ginqueta n’és fins allisada,
la ginqueta de història raona,
mos parla de història passada,
la ginqueta n’és fins allisada!,
la ginqueta n’és fins allisada!