dimarts, 15 de juny de 2010

"Gita cinc, aganxa deu", de Pino Piras



Aquesta cançó és una bona mostra de la sàtira social que tan sovint, afortunadament, practicava Pino.

"Gita cinc, aganxa deu"
Gita [llença] cinc, aganxa [agafa] deu,
és un home probe i feu [lleig],
arribat és poveratxo [pobretó]
per vistit té calqui estratxo [qualsevol parrac].
Arribat és a l'Alguer,
és sol a mig de un carrer,
mos ha dat lo cavall
i li havem dat lo Portal.

Gita cinc, aganxa deu (4 vegades)

És un home de muntanya,
la fortuna l'acompanya,
gita cinc, aganxa deu,
ell que timi [tem] el granc [cranc] al peu,
mos ha dat calqui ovella,
s'ha pres la platja bella,
així qui se vol banyar
la marina [el mar] té de pagar.

Gita cinc, aganxa deu (4 vegades)

Gita cinc, aganxa deu,
ara és bell, no és més feu,
ara és diventat [tornat] ric,
rispetat i riverit [reverenciat].
Gita cinc, aganxa deu,
ja teniva un bell empleu [feina],
que, però, podiva fer
sol a drins de l'Alguer:
emprestava la moneda [els diners]
i a qui no hi tornava endrere,
sense tanta desplaier,
li sonava [follava] la muller.

Emprestava la moneda...

Gita cinc, aganxa deu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada