dimecres, 12 de maig de 2010

Sant Bonifaci que fóra!

Demà, 13 de maig, comencen oficialment les festes de moros i cristians de Petrer, a llaor de sant Bonifaci màrtir, el seu patró. De fet, el poble ja fa dies que s’ha anat preparant per a aquest esdeveniment, però l’esclat fester es produirà demà amb tota la seua força i no s’apagarà fins dilluns que ve. Així, demà, a la vesprada, la recepció oficial a la plaça de Baix de les bandes de música forasteres i la interpretació conjunta del pasdoble Petrel (amb lletra de mon avi, Hipólito Navarro Villaplana, el Tio Guitarra) donaran el tret d’eixida a cinc dies de festa viscuda amb una intensitat difícil d’explicar si no s’ha protagonitzat mai en primera persona.

Que la festa de moros i cristians de Sant Bonifaci és un dels trets d’identitat petrerina més important, ho tinc clar des que tinc ús de raó. És més, jo fins i tot m’atreviria a dir que les festes de moros i cristians i la llengua, el valencià, són les dos característiques més definitòries de la petrerinitat, si em permeteu el neologisme.

En tot cas, per a mon pare, Conrado Brotons, Conradín el metge, petrerí de nació però resident a Vilanova i la Geltrú (Catalunya) des del 1967 per motius professionals, les festes de moros i cristians del seu poble sempre van ser sagrades. Tant és així que per Sant Bonifaci, passara el que passara, mon pare sempre s’agafava vacances per poder anar a Petrer a participar a les festes com a membre integrant de la fila de Negres veterans de la comparsa dels Moros Nous. De fet, que jo me’n recorde, només en dos ocasions va deixar d’assistir-hi, i encara va ser per causes majors, perquè estava malalt.

Siga com siga, per eixes dates a casa tots teníem assumit el ritual del viatge de mon pare a Petrer. I, quan tornava, també formaven part del ritual, entre d’altres coses, la seua afonia i el relat emocionat i detallat dels fets i anècdotes més destacats, des de l’exaltació de la bellesa de les abanderades i la cançó de les festes (sempre n’hi havia una, com la canción del verano, per entendre’ns) fins a quina havia sigut la paròdia de la Xusma en l’entrada mora del diumenge, passant per l’inevitable exemplar de The Boñ, el full satíric editat per aquesta mateixa entitat.

En tot cas, dic que a casa tots hi estàvem acostumats, a aquest ritual, perquè mon pare solia viatjar sol a Sant Bonifaci, perquè ma mare no ha sigut mai gaire festera i perquè nosaltres, els petits –jo i els meus germans—, no ens podíem permetre el luxe de faltar uns dies a classe, i menys per aquelles dates, que solien coincidir amb el començament de l’època d’exàmens.

Per la il·lusió i l’emoció amb què mon pare vivia les setmanes prèvies a la festa i els mateixos dies de Sant Bonifaci, he arribat a la conclusió que, per a ell, la festa de moros i cristians –instal·lats com estàvem, ja definitivament, a Vilanova— era una de les poques ocasions que tenia de viure i manifestar la seua valencianitat; l’altra, n’estic convençut, era la seua militància herculana, però d’això ja en parlaré un altre dia. Aleshores, en un moments en què Internet no existia a la vida domèstica de les persones, Petrer i la seua festa de moros i cristians quedaven molt lluny del nostre univers quotidià vilanoví. De manera que no em va estranyar gens una volta que ma mare va arribar a interrompre una visita particular de mon pare a la consulta de casa perquè anara a sentir per la tele la marxa mora Chimo (del mestre Ferrero d'Ontinyent, amic de mon iaio), que feia de banda sonora d’un reportatge sobre la Granada musulmana (Hui, que fins i tot el Paquito el Chocolatero s’ha popularitzat més amunt de l’Ebre fins a fer-se avorrit, eixa escena seria totalment impensable, però aleshores va ser viscuda a casa amb profunda emoció i nostàlgia.)

Han estat diverses les vegades que he viscut en directe les festes de Sant Bonifaci (com a fester només una volta, quan era xiquet, que vaig eixir a l’Entrada vestit de negre, moment del qual me’n recorde vagament), però una de memorable va ser la de l’any 1996. I ho va ser per diversos motius: bona companyia i fets excepcionals que van passar aquells dies. En primer lloc, perquè a part dels meus germans Jorge i Ximo, aquell any també van venir (i van descobrir la festa, de la qual tant i tan bé els n’havia parlat!) els meus amics Cristóbal Escoín (de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona) i Xavi Canalis i Roman Saladrigas (de Vilanova), a part de la meua cosina de Madrid, Arancha. En segon lloc, perquè feia només una setmana que l’Hércules (el nostre Hércules) havia confirmat l’ascens a Primera Divisió després de molts anys al pou de la Segona (i no hi va haver res millor que lluir orgullosament el meu herculanisme a trenta quilòmetres d’Alacant) i, finalment, perquè, en un moment de la festa, crec que va ser el diumenge al migdia, ens vam trobar amb Mariano el Pintoret, amic personal de mon pare i moro vell de tota la vida. Feia sols dos anys que mon pare havia mort i el bo de Mariano es va emocionar (i ens va fer emocionar) recordant les seues paraules l'última volta que l'havia vist, per Nadal: “Mariano, me’n vaig a l’ermita a vore a sant Bonifaci per si l’any que ve ja no el puc vore.”

“Sant Bonifaci que fóra!”, diuen els festers (“i que mai acabara”, afigen alguns, com dient “Tant de bo fóra ja Sant Bonifaci!”). Doncs bé, ja les tenim aquí, les festes, i demà eixiran als carrers de Petrer les comparses dels Moros Vells, Moros Nous, Moros Beduïns, Moros Berberiscos i Moros Fronterizos, i les dels Flamencos, Biscaïns, Llauradors, Mariners i Estudiants. I sonaran pasdobles, marxes mores i marxes cristianes, i els festers ompliran els quartelillos (lloc de trobada de cada fila, autèntics pulmons de la festa) i la gent se sentirà més de Petrer que mai. I jo hi pensaré, en tot plegat, desitjant poder-hi anar l’any que ve.

Bones festes a tots. Visca Sant Bonifaci!

Ambient del quartelillo de la fila Negres Jóvens (2008)


9 comentaris:

  1. Sí, Guille, l'any que ve expedició tarragonina cap a Petrer. Sens falta!

    ResponElimina
  2. VISCA SANT BONIFACI!!! VISCA PETRER!!!

    MIRA QUÉ BONITA ES PETREL......
    CON SUS ALMENAS Y TORREONES..........

    UN ABARAZO, XAVI!!!

    ResponElimina
  3. "Mira cómo llueve en Petrel,
    en su fiesta de moros y cristianos,
    mira cómo lluve en Petrel
    y toda la m... se baja para Elda." (música: pasodoble "Fiesta en Benidorm". Letra: popular petrolanca).

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. És veritat que les festes de moros i cristians de Petrer són genials i allà festa no vol dir desordre ni anarquia. Totes les desfilades estaven perfectament organitzades, els vestits són impressionants, la música acompanya en tot moment... Res a veure amb l'Arrivo de Vilanova, ja ja ja!!!!

    ResponElimina
  5. Eh Bruti, com et passes. Jo coneixo gran eldencs.

    Sempre he pensat que això dels moros i cristians s'a d'anar a veure algun cop. SALUT

    ResponElimina
  6. Eloi: la lletra d'aquesta cançó només és un reflex d'etnocentrisme. I és que aquestes rivalitats entre poblacions properes només m'ha interessat en un determinat registre, és a dir, quan no es converteixen directament en tonteria. Elda ha tingut grans personatges, com Castelar. I m'han dit que els Moros i Cristians d'Elda (al juny) també són magnífics: jo encara tinc pendent de veure'ls.

    ResponElimina
  7. Hola, Xavier!

    M'ha encantat com parles de les teves arrels i m'ha emocionat com ho fas del teu pare!

    Salut i força!

    ResponElimina
  8. Ets el Ferran de "Alexanko, Alexanko"?

    ResponElimina