diumenge, 9 de maig de 2010

Principals fenòmens fonètics de l’alguerès

Als estimats amics algueresos

(Entre claudàtors, [ ], hi he posat la pronunciació de la paraula.)

1. En primer lloc, moltes paraules han canviat de forma per metàtesi. Una particularitat de l’alguerès és que la metàtesi (sobretot de la r) afecta moltes paraules. La metàtesi és un fenomen que consisteix en un canvi d'ordre dels sons d'una paraula.
a dintre > a drinte [arrínta]
boira > bòria [bòria]
buidar > budiar [buriá]
cabra > craba [krába]
ciutat > çuitat [sujtát]
cogombre > cogrombe [kugrómba]
dormir > dromir [rrumí]
entendre > entrende [antrénda]
febrer > freber [frabé]
forment > froment [frumént]
pebre > prebe [préba]
p(r)endre > prende [prénda]
pobre > probe [pròba]
processó > porcessó [pulsasó]
tendre > trende [trénda]
ufàbrica > ufràbica [ufrábika]

2. Quasi totes les paraules que comencen per his-, im, in- es pronuncien amb el so de a inicial:
història [astòria]
interessant [antarasánt]
important [ampultánt]

3. Una d entre vocals es pronuncia r:
mocador [mukaró]
vistides [vistíras]
afinestrada [afinastrára]
m’agrada [magrára]
cada [kára]
vida [víra]
Nadal [narál]
reda [réra]

Hi ha el cas especial de la paraula cadira [karía] que ha tingut l’evolució següent:
cadira > carira > cari(r)a > caria [karía]

4. Una l entre vocals es pronuncia r:
maleït [maraít]
meló [maró]
vila [víra]
ala [ára]
espilit [aspirít]
calentura [karantúra]
català [katará]
taula [táwra]
molendu [muréndu]
trilibiqui [triribíki]

Aquest fenomen també es dóna entre dues paraules diferents:
de l’Alguer [deralgé]
a l’Alguer [aralgé]
dóna-me-la [dónamara]

5. Una l darrere de consonant es pronuncia r:
iglésia [igrézia]
pla [prá]
ple [pré]
amesclar [amaskrá]
pluja [prúdʒa]
flocar [fruká]
flastomar [frastumá]
platja [prádʒa]
plorar [prurá]

6. Una r davant de consonant es pronuncia l:
port [pòlt]
tarda [tálda]
aguardar [agwaldá]
barques [bálkas]
guardià [gwaldiá]
part [palt]
germà [dʒalmá]
quart [kwált]
junivert [dʒunivèlt]
vergínia [valdʒínja, valdʒíña]

7. El grup dr s’assimila a rr:
a drinte (a dintre) [arrínta]
dromir (dormir) [rrumí]
aquidraven (cridaven) [aquirrávan]
pedra [pérra]
dret [rret]
padrí [parrí]
lladre [llárra]

8. A final de paraula, la ll [ʎ] i la ny [ñ] perden la palatalització, és a dir, la ll passa a pronunciar-se l [l] i la ny, n [n]:
ell [él]
ull [úl]
cavall [cavál]
treball [trabál]
fenoll [fanól]
aquell [akél]
corall [kurál]
any [án]
enguany [angwán]
dany [dán]
juny [dʒún]

9. La r a final de paraula normalment no se pronuncia:
carrer [karré]
anar [aná]
dormir [rrumí]
poguer [pugé]
pescador [paskaró]
l’Alguer [lalgé]
olor [uró]
dolor [duró]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada