dilluns, 3 de maig de 2010

L’Almadrava / la Madrava



Com s’explica en el text de benvinguda a aquest blog, l’Almadrava (o la Madrava, com veurem tot seguit) és un topònim de Petrer. De fet és un dels camps diria que més emblemàtics d’aquest municipi alacantí. En tot cas, a mi em porta records inoblidables d’estius de la meva infantesa a la casa que els meus oncles Vicente i Choni tenien (i encara tenen) a l’Almadrava, juntament amb el meu germà gran Jorge i els meus cosins Ignasi i Pablo.

Pel que fa a la forma del topònim, recordo perfectament que en el valencià popular de Petrer tothom en deia la Madrava, mai l’Almadrava. Així, entre d’altres, en deia el meu avi patern, Conrado, autèntic llaurador de Petrer; mon pare i mon oncle. I la Madrava també ho documento en el manuscrit de l’Ambaixada de la Xusma dels anys 1951-55, quan el moro deixa ben clar al cristià qui mana:

“Sóc el amo de Catí,
de tots els Alts d’Escorina,
de la Solana Matà,
i les Penyetes de Medina,
domine els Palomarets,
el Cossi i la Venteta,
la Madrava i Figueralets,
Ginebre, Ferruça i la Horteta,
la Morxó i la Pedrera,
Santa Bàrbera i Guirnei,
tota el Horta i Salinetes...”

(Per cert: aquests versos de l’ambaixada de la Xusma són un preciós document que testimonia determinada toponímia de Petrer.)

Respecte a l’etimologia del topònim, si consultem el monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC) de Joan Coromines, l’entrada ALMADRAVA (pàg. 208 i 209 del volum I) ens en diu el següent: ‘’‘el lloc on es pescaven les tonyines, i el clos de xarxes amb què les pesquen’, de l’àrab madraba ‘lloc on baten o donen cops’, ‘almadrava’, dita així perquè les tonyines que hi agafen són matades a cops o afitorades: és un derivat de l’arrel d – r – b ‘copejar, ferir’. 1ª doc.: 1803, Belv [Diccionario Catalán-Castellano-Latino de Josep Belvitges, Joaquim Estevé i Antoni Juglà i Font, Barcelona 1803-05]; i ja deu ser el mateix almadraga en el dicc. de rims de JMarc, 1372.”

D’entrada, doncs, la sorpresa és evident: ¿què té a veure l’Almadrava petrerina, enmig del camp, amb un lloc on es pesquen les tonyines a cops? Si tenim una mica de paciència, però, el mateix Coromines, un poc més endavant, ens comença a aclarir el panorama: “Hi ha encara un homònim de l’arabisme en català: + madrava recordo haver-lo sentit en serres costeres de l’entorn del Camp de Tarragona (cap al Vendrell i Cambrils) i Nord del País Valencià, per designar el matissar espès i quasi impenetrable que creix en aquells vessants: en el fons deu ser el mateix mot aràbic, si bé amb el sentit de ‘cosa que s’ha d’abatre a cops de podadora o ganiveta per poder passar’”.

Si tenim en compte que un matissar és un lloc on abunden les mates (castellà ‘matorral’), queda clar que precisament la forma madrava designa un matissar espès i impenetrable que s’ha d’abatre per poder passar. A més a més, si ens hi fixem, aquesta forma del topònim es documenta al Camp de Tarragona i (de moment) al Nord del País Valencià. Ens anem acostant a Petrer.

A continuació, si en el volum V, pàg. 352, del mateix DECLC, busquem l’entrada MADRAVA hi trobem això: “’malesa, matissar’, V. almadrava; on hauria calgut dir que no és sols del Nord del País Valencià, car també vaig sentir madraba a Alzira (“llenya baixa de monte”, 1962) i no és absent de la toponímia de les Illes.” Ara ja som a Alzira; per tant, encara més a prop de Petrer.

Finalment, al també monumental Onomasticon Cataloniae del mateix Corominas hi cerquem l’entrada ALMADRAVA i hi trobem el següent: “Veg. DECat s.v. per al sentit de bardissa, forra impenetrable, que trobo a Petrer (la Madrava, XXXVI, 33.19).” Per tant, ja som al cap del carrer!

Efectivament, si considerem que bardissa és un “conjunt de plantes espinoses que es fan per marges i paratges incultes, cast. bardal” (segons l’Alcover-Moll) i que forra és sinònim de “gruix, espessor” (segons el mateix diccionari), haurem comprès definitivament per què el nostre camp de Petrer es diu la Madrava.

Pel que fa a aquesta forma (que potser s’hauria de reconsiderar en comptes de l’Almadrava, l’oficial de l’Ajuntament), se m’acuden dues explicacions: la primera és que la Madrava procedeixi d’una dissimilació de l’Almadrava, en perdre’s la segona l per proximitat amb la primera (per entendre’ns, seria el mateix fenomen que fa que molta gent digui inaguració en lloc de inauguració, perquè una u desapareix per la proximitat d’una altra u). Un cop produïda la dissimilació, la seqüència resultant, l’Amadrava, és reconsruïda pel parlant com a la Madrava. D’altra banda, això és el que passa també amb aquest altre topònim petrerí: l’Almorxó > la Morxó (per dissimilació de les eles). I la segona explicació és que es tracti simplement de l’arabisme madrava sense l’article àrab al-.

Sigui com sigui, i després d’aquesta dissertació etimològica, només us diré que la Madrava de Petrer és per a mi, sobretot, l’era de baix, amb el seu magnífic pi i la roda de batre, era on a la fresca de l’estiu els grans “se feen una palometa en tramussos”; la casa blanca de més amunt, amb les seves esplèndides parets emblanquinades; la majestuosa visió del Sit caient al damunt de l’era; el camp, amb el seu espès matissar (ara ho he entès!); l’aljub on anàvem a rentar-nos la cara i les dents cada matí; les excursions als monts (com aquella mítica al Sit amb mon pare, el meu germà, mons tios i cosins, o aquella altra als Castellarets, el “Sit petit”); en definitiva, el feliç i mític territori de la infantesa envoltat de persones que estimava.

Il·lustració: L’Almadrava, aquarel·la de Jorge Brotons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada