dimarts, 13 d’abril de 2010

La paradoxa

La setmana passada vaig viure un episodi comercial que penso que és digne de ser explicat. Vaig anar a una botiga de la companyia Orange a Tarragona per adquirir Internet Everywhere. Em va atendre una noia, l'única persona que hi havia a la sucursal, que tenia accent sud-americà. Al meu "Bon dia!" de salutació ella em va respondre també amb un "Bon dia!", però aquestes van ser les úniques paraules que va dir en català durant la llarga mitja hora en què vam mantenir una conversa purament comercial. Jo en tot moment vaig mantenir el català perquè la noia no em va dir que no m'entenia, mentre que ella tota l'estona va mantenir el castellà.

Vet aquí, però, que el destí va decidir ser capriciós i em va regalar (ens va regalar a tots plegats) una situació que m'ha proporcionat el títol d'aquest apunt. Quan feia uns quants minuts que la noia d'Orange i jo enraonàvem sobre l'oferta d'Internet Everywhere, a la botiga hi va entrar un noi. Aleshores, com que la meva atenció s'allargava a causa d'un problema que ara no recordo, la dependenta em va demanar si em feia res que atengués un moment el nou client. Li vaig dir que no. I resulta que el nou client li va etzibar un sonor "Do you speak English?"A partir d'aquí, durant uns deu minuts, vaig ser espectador d'una conversa comercial íntegrament en anglès entre un client que el tenia com a llengua materna i una dependenta que va demostrar que el sabia parlar amb força correcció i que, a més, s'interessava per preguntar com es deia tal i tal cosa en anglès quan no n'estava segura. Certament (ho dic sense ironia), em vaig alegrar per la qualitat de l'atenció d'aquell intercanvi comercial entre la venedora i el client, ja que la primera, en saber expressar-se en la llengua del segon, segurament va augmentar la percepció de satisfacció del comprador. Sens dubte, també em vaig alegrar en comprovar de primera mà que els venedors del nostre país saben idiomes, la qual cosa sempre és d'agrair.

Ben mirat, però, la meva alegria va durar ben poc, perquè quan el client britànic va abandonar el local, la dependenta va ser incapaç de dir una sola paraula en la llengua del seu primer client.


Addenda
Està clar que, en tota aquesta història, la noia no era culpable de res; la culpa, en tot cas, era de la persona d'Orange que l'havia contractat i que havia considerat absolutament prescindible per a aquesta feina saber parlar català .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada