dijous, 15 d’abril de 2010

'Caganiu': de Petrer a l'Alguer


De petit, recordo que una vegada, a l'Escola Llebetx, fent una crònica per a la revista del col·legi sobre un partit de futbol que havia jugat l'equip benjamí, precisament per no repetir el mot 'benjamí' vaig consultar el mític Diccionari de sinònims i antònims d'S. Pey, de l'editorial Teide, que ens havia fet conèixer la inoblidable mestra Francesca Cabrisses, la Pepo.

I recordo que un dels sinònims em va cridar l'atenció sobre els altres: 'caganiu'. També em ve a la mèmòria que li ho vaig comentar a mon pare i, davant la meva sorpresa, vaig constatar que ell coneixia aquella paraula del parlar del seu Petrer nadiu. A més, recordo que ho va dir amb alegria, com si en sec hagués rescatat de l'oblit una paraula que existia dins el seu particular diccionari valencià. En tot cas, a mi, la doble troballa (la paraula en si i el descobriment que mon pare la coneixia) em va fer molt feliç.

Paradoxalment, el mot no va tornar a les meves orelles fins molts més anys després. Va ser el mes de juliol passat, a l'Alguer. Jo hi havia anat de vacances amb l'Elena per visitar els meus amics algueresos. Vet aquí que un vespre, a la placeta de la Santa Creu, protegits per les muralles de l'Alguer Vella, vaig tenir el goig de conèixer casualment Vittorio Dalerci, fill del famós cantant alguerès Antoni Dalerci, barber de professió i autor de la conegudíssima cançó "Alguer mia" ("Lo país meu sés tu, o Alguer mia"). L'endemà, aquesta volta passejant pel passeig de Barcelona de la ciutat sarda, també casualment ens vam entopar amb Vittorio, que anava acompanyat del seu nét, d'uns tres o quatre anys. "Aqueix és lo caganiu", ens va dir, assenyalant-lo.

I jo, què voleu que us digui, vaig tornar a sentir la mateixa emoció que el dia que vaig descobrir que aquella paraula també era de mon pare.

A la foto, amb Vittorio Dalerci, a la placeta de la Santa Creu de l'Alguer (juliol 2009).

2 comentaris:

  1. és bonic. De vegades una sola paraula és capaç de provocar la mateixa sensació que un poema, un paisatge, un quadre, una cançó... et connecta amb una emoció i et fa sentir part d'alguna cosa compartida. És una sort poder-ho experimentar i és molt generós compartir-ho, gràcies.
    arga

    ResponElimina